Editorial
Terra d'acollida
Un dels primers anuncis de Judith Pallarés com a ministra d’Afers Socials ha estat l’arribada de tres nous refugiats sirians provinents del Líban. Andorra evidencia el compromís humanitari amb la comunitat internacional
Les proclames a favor de la democràcia a la ciutat siriana de Daraa el març del 2011, en l’efervescència de l’anomenada Primavera àrab, va ser el preludi d’una de les guerres més sagnants i amb major impacte humanitari de les darreres dècades. El balanç humà després de deu anys ha estat de 500.000 morts i desapareguts i de 12 milions de persones, més de la meitat dels 22 milions d’habitants de Síria, desplaçades. Encara ara 5,6 milions de persones es troben registrades com a refugiades, segons els càlculs de l’Acnur, l’agència especialitzada de les Nacions Unides. Turquia, el Líban, Jordània i Alemanya són els països que n’acullen més tot i que es troben repartides per molts estats europeus. La majoria viuen en extrema pobresa, una situació que s’ha incrementat amb la crisi de la Covid. El compromís d’Andorra per sumar-se als països receptors de refugiats, que es va concretar amb l’aprovació de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries i el protocol amb la comunitat de Sant Egidi per a la creació del corredor humanitari, ha permès acollir al nostre país onze refugiats des del 2019. Els darrers han estat els tres membres d’una mateixa família que va arribar dijous a Andorra provinent del Líban, un dels països amb més percentatge de refugiats per capita i en què pitjor són les condicions de vida. Andorra, com a Estat de ple dret de la comunitat internacional, té el deure de participar en aquelles operacions destinades a pal·liar crisis humanitàries. Però més enllà dels acords polítics internacionals l’acolliment dels desplaçats sirians, una operació complexa atès que Andorra no forma part de l’espai Schengen ni disposa d’aeroport, és compartida per la població i els principals actors polítics i socials com ho va ser el 2006 el trasllat de cinc eritreus rescatats a la costa maltesa. La notícia d’una nova arribada ha de servir igualment per recordar el mandat del Consell General al Govern i inclòs en la normativa, de presentar a la cambra un projecte de llei sobre el dret d’asil.