Editorial
Solidaritat desigual
Els fronts oberts dels comuns amb el Govern –demanda per retards judicials o transferències del 2017– no han estat cap obstacle per no implicar-se, tot i que en algun cas amb poc entusiasme, en la despesa derivada de la gestió de la crisi
L’Estat ha hagut de mobilitzar recursos propis i externs per fer front a la crisi sanitària, econòmica i social del coronavirus. El ministre de Finances dijous admetia davant la comissió legislativa que el dèficit del 2021 s’enfilaria als 129 milions d’euros, deixant el resultat dels dos anys de pandèmia en -230 milions. El mateix Fons Monetari Internacional, que ahir conjuntament amb el Govern va presentar el seu primer informe sobre Andorra, subratlla l’esforç efectuat per l’Estat i la necessitat de mantenir el suport públic i la inversió fins que la recuperació sigui ferma. La gravetat de la situació i l’impacte econòmic que tindria va ser percebuda des del primer moment amb la mobilització de ciutadans i entitats socials que es van bolcar amb aportacions al fons solidari. Si la crisi ha capgirat les finances de l’administració central, que a més de la despesa sanitària ha posat en marxa programes milionaris de suport a empreses i famílies i l’aval de crèdits tous, també ha tingut impacte, encara que desigual, en els comptes de les corporacions. Les més afectades han estat, sens dubte, aquelles amb més participació en el negoci de la neu que, a més d’haver de fer front a la caiguda d’ingressos per taxes i a les noves necessitats de despesa compensades parcialment amb la reducció d’inversions, han patit les pèrdues milionàries de les estacions. Els comuns també es van posar, amb més o menys entusiasme, al costat del Govern, per donar suport financer, i ahir van escenificar l’acord institucional. La xifra final –7,5 milions d’euros– és inferior a la pressuposada en funció de les possibilitats de cada corporació, especialment en el cas d’Escaldes-Engordany, amb una situació sanejada però que ha prioritzat les actuacions locals, i en el de Sant Julià de Lòria, que hi ha fet una transferència pràcticament simbòlica. Les dues parròquies, les úniques no liderades per forces del tripartit, a més, no hi van enviar la seva màxima representació. Això no ha d’anar o com a mínim no hauria d’anar de colors polítics.