Editorial
El PS, una alternativa
El Partit Socialdemòcrata ha escollit un nou comitè executiu, que encapçalarà el president del grup parlamentari, Pere López, amb l’objectiu que la formació vermella arribi a les eleccions del 2023 com una alternativa real de govern.
El Partit Socialdemòcrata va celebrar ahir el divuitè congrés ordinari. De la convenció en va sorgir un nou comitè executiu continuista –només es va presentar una candidatura– presidit per Pere López, president del grup parlamentari socialdemòcrata i líder de la formació vermella. De l’executiva marxa la que era presidenta fins ahir, Susanna Vela, i té el conseller general Gerard Alís com a primer secretari i manté Pere Baró com a secretari d’organització. La candidatura integra, entre d’altres, la presidenta suplent del grup parlamentari Judith Salazar, o el fins fa poques setmanes líder de les joventuts del partit, Joao de Melo. López, en el discurs que va oferir als afiliats abans de les votacions, va voler deixar clar que el PS vol ser una alternativa real de govern. “Ens posem a treballar per arribar a la majoria social del nostre país per poder oferir a la ciutadania d’aquí a dos anys un projecte que els il·lusioni, que els representi i aconseguir la seva mobilització”, va dir el nou president de l’executiva socialdemòcrata, que va presentar els eixos programàtics de la candidatura, que haurien de ser part del futur programa electoral, i que es basaran en la transformació del model productiu, en una aposta pel multilateralisme mantenint sobirania nacional, en la lluita contra el canvi climàtic i en l’educació. Durant el divuitè congrés del partit, els afiliats van debatre i votar set ponències, algunes amb temàtiques força polèmiques com la legalització de l’avortament lliure i l’eutanàsia o la prohibició de la gestació subrogada. Tres qüestions que podrien tenir un ampli suport de la ciutadania, però en el cas de tenir l’opció de legislar-les al Consell General suposarien, les dues primeres, un conflicte institucional amb el Copríncep episcopal. Més enllà d’aquesta qüestió i per tenir una bona salut democràtica, és indispensable que la principal formació de l’oposició sigui un partit polític fort que sigui una alternativa de poder real i creïble. Un partit que pugui ser una opció per a la ciutadania abans que les urnes decideixin.