Editorial
Gili agreuja la crisi
Rosa Gili plega del PS. Ho fa donant molt poques explicacions sobre les causes de fons i sumint el partit en una crisi profunda. No tan sols perd el seu baluard en una parròquia bandera, també es deixa moltes plomes en l’àmbit nacional
La marxa de Rosa Gili és un cop molt dur a la línia de flotació d’un partit ferit que ja passava per una situació d’incertesa. Escaldes-Engordany no tan sols era l’única parròquia on ostentaven càrrecs executius, també havia adquirit un valor simbòlic, després de les victòries en les generals i comunals del 2019, com a trampolí per intentar el salt a l’edifici administratiu del Govern. El congrés dels replantejaments programàtics i l’obertura a la societat, amb el reforçament del lideratge de Pere López, s’ha tancat amb la sonora plantofada de l’actual cònsol d’Escaldes, que plega per la porta del darrere i de mala manera. El vodevil que es va viure ahir amb una Gili assegurant que havia presentat la renúncia ara fa un mes i la direcció del partit remarcant que havia manifestat aquesta possibilitat però que s’esperava reconduir la situació, contribueix al desconcert general. Les explicacions sobre els motius de Gili, que va defugir amb més o menys habilitat les preguntes formulades pels periodistes, han estat genèrics i imprecisos, generalitats que no amaguen les diferències personals entre l’ara cònsol i el president del grup parlamentari des de final de l’anterior legislatura. Sembla oblidar Gili que el triomf a Escaldes va ser sota la bandera del PS i que les persones que li van fer confiança mereixen conèixer amb detall les causes del trencament. Dos símptomes permetien avaluar fins ahir el mal estat de salut del PS. Els mals resultats en l’observatori polític del CRES del partit i del seu líder en particular, i la pírrica assistència al congrés –38 militants de 135– evidencien l’escàs entusiasme extern i intern que genera la proposta. La marxa de Gili, a efectes pràctics la segona figura del partit, pot representar el cop de gràcia per una formació que demanda a crits una renovació. L’aposta per disputar l’espai de centre a DA, amb una flexibilització dels postulats econòmics, i marcar distàncies en qüestions socials com ara l’eutanàsia o l’avortament són els eixos d’un nou plantejament que veu la llum ja debilitat.