Editorial
Economia circular
El full de ruta del ministeri de Medi Ambient avança, emmarcat en el pla d’accions Horitzó 23, amb l’impuls de la llei d’economia circular, que elimina el plàstic d’un sol ús, afavoreix el reciclatge i combat el malbaratament alimentari
L’economia circular busca allargar el cicle de vida dels productes, a través d’un canvi del model tradicional d’usar i llençar. A la pràctica significa una aposta per compartir, llogar, reutilitzar, reparar i renovar materials i productes. Diverses són les raons de la necessitat d’impulsar l’economia circular, com l’amenaça del canvi climàtic, l’augment de la demanda de matèries primeres i l’escassetat de recursos. Els estats tenen el deure, refermat pels compromisos internacionals, d’afavorir el canvi de model. El projecte de llei que ahir va presentar la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, representa, d’aprovar-se en els actuals termes, un canvi radical dels hàbits de consum. La condició de país eminentment importador de productes focalitza les mesures en la compra a l’engròs i en la distribució per assegurar l’eliminació en els punts de venda dels plàstics d’un sol ús que tinguin alternativa al mercat. A efectes pràctics, significa que una àmplia llista de productes d’ús quotidià i generalitzat i de gran impacte mediambiental desapareixeran dels comerços. Si la prohibició de les bosses de plàstic en el seu dia va ser una mesura controvertida, els ciutadans s’hi van adaptar amb absoluta normalitat i uns resultats espectaculars com van ser la reducció de més d’un milió i mig. A més de la dimensió mediambiental, les mesures tenen una dimensió ètica, especialment totes aquelles relacionades amb la lluita contra el malbaratament alimentari. La ministra Calvó, amb un compromís clar amb la sostenibilitat i un full de ruta definit, encara no ha apagat el foc de la taxa d’hidrocarburs, que ha defensat amb valentia, que obre un nou front. El treball conjunt realitzat amb els sectors econòmics i la societat civil ha aplanat el camí d’un text imprescindible. Els canvis estructurals, especialment quan impliquen tota la societat, requereixen accions ambicioses recolzades en una legislació, amb terminis més o menys amplis d’adaptació, mesures incentivadores i/o dissuasives, i conscienciació.