Editorial
L'ètica de la corbata i el 'tattoo'
Un conseller descamisat o una consellera amb tatuatges no honoren el càrrec tant com els més encorbatats? La resposta a aquesta pregunta retòrica és evident exceptuant CC, que pretén regular la vestimenta i aparença dels electes.
En la darrera sessió del Consell General, celebrada dijous passat, dos parlamentaris van cometre la gosadia de seure a l’escó amb americana però sense corbata. Les conselleres, tret d’una, totes amb jaqueta. Divendres en la compareixença pública del ministre Gallardo davant la comissió legislativa d’Economia, només en duia el president. La resta de consellers generals i el mateix ministre portaven jaqueta de vestir però sense corbata exceptuant el de CC, en mànigues de camisa. Serien dades sense transcendència, que no mereixerien ni el més mínim comentari a les cròniques, si no fos perquè precisament Ciutadans Compromesos s’ha proposat que el futur codi de conducta de la cambra reguli la vestimenta i l’aparença dels consellers i conselleres, prohibint els tatuatges en llocs visibles, o exigint l’ús de “vestit, jaqueta i corbata” i, fins i tot, els obligaria a assistir a festivitats nacionals o parroquials. Els parlaments disposen de normes internes per garantir el compliment dels principis ètics. L’objectiu bàsic és garantir la independència respecte als poders econòmics i evitar els conflictes d’interessos. Qüestions com la vestimenta tenen nul·la o escassa incidència en els parlaments, que cada cop fan esforços d’obertura a la societat. La corbata, com a símbol, continua sent obligatòria en alguns països molt arrelats a la tradició com França, Anglaterra o els Estats Units, però a aquestes altures qualsevol nou intent per restringir la llibertat individual, més enllà de l’exhibició d’imatges propagandístiques o discriminatòries, només aconseguirà allunyar encara més la classe política de la societat, especialment quan la pandèmia ha flexibilitat els cànons fins i tot dels més alts executius. La condició de molt il·lustres, que el protocol atribueix als consellers, no s’honora amb el jurament del càrrec o amb un determinat aspecte i vestimenta, sinó amb l’honestedat, la integritat, l’honradesa, el respecte o la transparència. Perquè com diu la saviesa popular: “Davall d’una capa, qui sap qui s’hi tapa.”