No tan verd

L’autoproclamada ànima ecologista del Partit Socialdemòcrata haurà d’esperar millors temps. El moviment cap al centre de la formació encapçalada per Pere López ha tingut en la taxa dels hidrocarburs el primer embat. La “veritable agenda política verda que no només estigui basada en la sostenibilitat” anunciada just després del congrés deu ser encara al calaix o en procés de redacció. Hi ha dues maneres de veure-ho. O el tripartit ha superat per l’esquerra el PS o el PS ha avançat per la dreta el tripartit en dues àrees claus de l’ideari progressista com són el medi ambient i la fiscalitat. La comissió legislativa de Finances ja ha donat el vistiplau al projecte de llei sobre els impostos especials, que augmenta la pressió fiscal sobre els hidrocarburs. La nova taxa sobre el carboni, alineada en les polítiques promogudes pel Conveni climàtic de París, gravarà la gasolina i el gasoil de locomoció a partir del 2021 i estableix un període transitori de sis anys per al de calefacció. Es tracta d’un impost finalista amb un doble objectiu: finançar el fons verd que afavorirà el transport públic i actuar dissuasivament amb les activitats que generen més emissions. El manual clàssic de les formacions ecosocialistes apuntaria a un vot favorable socialdemòcrata però el PS ha considerat que, dins de l’estratègia de posicionament com a alternativa de Govern, és millor alinear-se amb els importadors de carburants i amb les 13.000 firmes contra la taxa aconseguides als mostradors de les benzineres. El PS no s’oposa filosòficament al nou tribut, sinó que en demana l’ajornament d’un any i que, mentrestant, l’impacte sigui assumit pel mateix Govern. I ho porta fins a l’últim recurs com és una reserva d’esmena que s’haurà de discutir al ple del Consell i que, lògicament, no prosperarà. La pilota està ara a la teulada del sector. Caldrà veure si arribat l’1 de gener les benzineres repercuteixen linealment la nova taxa en el preu final o si tenen marge per assumir-lo. Si aquest és el cas, més d’un es ruboritzarà.