Editorial
Construir més car
Si la construcció actualment ja és cara a Andorra, on hi ha un dèficit d’habitatges que dificulta a moltes famílies disposar d’un pis i té afectacions també per aconseguir mà d’obra, el preu del material agreuja ara aquesta problemàtica.
L‘encariment dels costos de la construcció, per la pujada de les matèries primeres i la manca de subministrament d’alguns materials han posat en una situació difícil les empreses del sector, que ja avisen de l’alentiment d’algunes de les obres que hi ha en marxa. Un nou cop a un dels principals sectors econòmics que se suma al problema de l’escassetat de mà d’obra per a l’hostaleria i d’altres sectors que han de liderar la reactivació. Bàsicament el material es compra a Espanya, on l’escenari és idèntic. Segons l’Associació d’Empreses Constructores i Concessionàries d’Infraestructures (Seopan), l’evolució dels preus espanyols i internacionals confirmen increments en l’acer corrugat del 78%, del 102% del coure, del 56% de l’alumini, del 106% del petroli i del 85% de les mescles bituminoses, des dels mínims de 2020. El resultat és obvi, un encariment final de l’obra i una retallada del marge de benefici de les empreses, i el pitjor és que es tem que l’evolució a l’alça es mantindrà i que encara no s’ha tocat sostre. La situació està posant en dificultats les empreses perquè no poden lliurar un pressupost fiable als seus clients ni fer una valoració del cost final de l’obra. Per això en alguns casos es deixen els pressupostos oberts per anar actualitzant-los o també s’ha optat per fer pressupostos mensuals que es modifiquen en funció de la variació dels preus dels materials. Es tracta d’un fenomen que està afectant tots els països i no es preveu una estabilització fins l’any que ve. A Andorra la repercussió és doble perquè precisament el problema de l’habitatge és greu i encarir encara més la construcció d’edificis nous fa més difícil l’accés a un pis de propietat i també les reformes que es puguin fer en habitatges de lloguer. El sector n’és conscient i asseguren que intenten repercutir al mínim possible en els clients, però no sempre és possible i es generen malentesos perquè, com és normal, el comprador no està predisposat a pagar més del que se li havia pressupostat. La solució no existeix, només aguantar que tot passi.