Editorial

Orgullosos de ser

El Dia de l’orgull LGTBI recorda una batuda en un local nocturn gai de Nova York el 1962. Les sis dècades de lluita han permès obtenir fites impensables però encara queda molt camí per recórrer en el reconeixement de la diversitat

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Un simple pas de vianants amb els colors de l’arc de Sant Martí al centre d’Andorra la Vella és suficient per fer aflorar l’homofòbia que persisteix a la societat. Molesta, i molt, un sector de la població, afortunadament cada cop més minoritari, un gest que replica el de moltes altres ciutats i que dona presència pública a una bandera que és en realitat un cant a la tolerància i a la diversitat. En un moment d’avenços importants en el reconeixement de drets de la comunitat LGTBIQ (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals, queer i altres minories) en una part d’Europa, especialment a Hongria, Polònia i Rússia, el col·lectiu és objecte de persecució amb lleis que restringeixen les llibertats individuals i col·lectives. Els progressos que s’han produït a Europa occidental, dels quals el nostre país és partícip, contrasten amb els retrocessos evidents en altres indrets i continents on el discurs de l’odi s’ha institucionalitzat fins a l’extrem de la il·legalització, la persecució i l’empresonament. La celebració d’un Dia de l’orgull és imprescindible per visibilitzar el col·lectiu, per fer pedagogia i divulgació de la realitat i les problemàtiques que hi ha darrere cadascuna de les lletres de l’acrònim LGTBI+. Permet oferir una fotografia global sobre el reconeixement dels drets al món i posar focus en la situació específica en cada país. Són innegables els passos endavant que s’han realitzat en els darrers anys al nostre país en la normalització de les diferents realitats, per afavorir una inclusió real i la no-discriminació per motiu d’identitat de gènere i orientació afectiu-sexual. Queda camí per recórrer en el reconeixement de drets –amb la necessitat de cobrir el buit legal al voltant del canvi de sexe o la gestació subrogada–, l’educació en la diversitat i l’eliminació i persecució del discurs d’odi. I el carrer, compartit per tots els ciutadans, és un espai ideal, sigui el 28 de juny o qualsevol altre dia, per exercir la llibertat d’expressió i fer d’aparador de les reivindicacions d’un col·lectiu cada cop més orgullós de ser com és.

tracking