Editorial
Un referèndum crític
Andorra i la UE tancaven una nova ronda de contactes. La negociació avança en diverses àrees amb expectatives i amenaces. El Govern té molt clara la necessitat d’implicar la població, que tindrà l’última paraula a través del referèndum
Compartir amb la ciutadania les negociacions amb la Unió Europea s’ha convertit en una prioritat i una necessitat del Govern. La transcendència i l’impacte d’un acord d’associació sobre el model de país futur i el fet que se sotmetrà a referèndum per a la seva aprovació requereix pedagogia, divulgació i debat públic entre institucions, però també amb la població, representada a través de col·lectius o agents socials o, fins i tot, a títol individual. L’executiu ha articulat mecanismes de comunicació, com el programa emès per Andorra Televisió amb el cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat de Relacions amb la UE, Landry Riba, per plantejar les grans qüestions d’una negociació complexa i que s’ha vist afectada pel canvi de prioritats que ha representat la pandèmia. No és senzill convèncer la ciutadania de les virtuts i bondats de l’acord basades en expectatives quan les amenaces –sobre la lliure circulació, els costos d’aplicació del cabal comunitari o les cessions de sobirania en forma d’assumpció de cabal– són palpables. Encara que la delegació andorrana esgarrapi el millor acord possible, sense una població informada i participativa, no serà possible que tiri endavant. Andorra s’hi juga molt, en un referèndum. Un vot desfavorable a un text tancat entre les dues parts significaria un pas enrere en el procés d’internacionalització, d’ampliació de la seguretat jurídica i d’homologació. No aprofitar la porta oberta de Brussel·les a l’enfortiment de les relacions amb els tres petits estats –San Marino, Mònaco i Andorra– retardaria durant anys qualsevol opció d’accedir al mercat interior, que Andorra necessita imperiosament per diversificar l’economia. Però el resultat també és important per a la UE, per molt que estiguem parlant d’un país de tot just 80.000 habitants. La sortida per voluntat popular de la UE del Regne Unit i el creixement dels moviments nacionalistes fan que qualsevol rebuig, encara que sigui d’un microestat, a aprofundir en l’encaix amb Europa doni munició valuosa als eurofòbics.