Editorial
Repartiment d'estadis
El projecte de l’FC Andorra, encadenant tres ascensos consecutius, ha capgirat el repartiment d’instal·lacions esportives. El Govern s’ha implicat en la resolució d’un trencaclosques que hauria de permetre la racionalització de l’ús dels equipaments
Qui cregui que al Govern l’àrea d’Esports és menor va ben errat. El trencament dels febles equilibris entre clubs i federacions provoca maldecaps que, si no s’administren bé, acaben en terratrèmols polítics. El cap de Govern ha decidit comandar personalment la resolució dels requeriments de l’FC Andorra per disposar d’un nou camp, conscient de com n’és de sensible. El trencaclosques afecta el mateix Govern, dos comuns, tres federacions i dos clubs, i s’haurà de resoldre per fases. Els interessos polítics, parroquials i econòmics –no cal oblidar que la reassignació d’espais es fa a demanda d’una societat anònima de capital estranger liderada per Gerard Piqué– exigeixen filar ben prim i, sobretot, vetllar per la sostenibilitat. Les converses a nombroses bandes propicien canvis setmanals del complex Tetris directament relacionats amb qüestions de fons com el finançament. Les dificultats propicien que les opcions més lògiques, fins ara descartades, esdevinguin solucions possibles. Encamp havia de disposar de dos grans estadis a escassos metres –un de la Federació de Futbol en un terreny privat a l’antic càmping Internacional i un altre de l’FC Andorra al camp comunal de Prada de Moles– però ara s’obre l’escenari que les dues entitats comparteixin el camp projectat per la FAF. Aquesta opció només resoldria el problema a llarg termini. Amb vista al setembre persisteix la cursa d’obstacles. El rugbi (combinat nacional i club) i l’FC Andorra iniciarien la temporada compartint amb la selecció de futbol al Nacional mentre es fan les obres de mínims al Comunal. L’equip de Piqué s’hi traslladaria en espera de la finalització de l’estadi d’Encamp. S’iniciaria llavors una remodelació a fons del Comunal per acollir els Jocs dels Petits Estats del 2025, instal·lació que passaria a ocupar posteriorment el rugbi. Les institucions no poden oblidar, però, que esports com l’atletisme o el patinatge necessiten el Joan Samarra; no haurien de ser víctimes col·laterals del repartiment entre les entitats més influents.