67 dies

La remodelació del Govern no s’ha consumat fins a nou setmanes i mitja després d’anunciar-se formalment en una compareixença de premsa del cap de Govern, Xavier Espot, i de la ministra dimissionària Verònica Canals. La pressa per evitar les filtracions va precipitar un anunci que, amb el pas del temps, s’ha vist que d’urgent en tenia poc. La disponibilitat de la nova titular d’Administracions Públiques i Participació Ciutadana, Trini Marín, ha marcat el tancament del nou gabinet amb un termini d’espera molt llarg, etern en política i gestió pública. Els governs del nostre entorn -és el cas de l’espanyol o el francès- despatxen les crisis amb la màxima celeritat; el canvi de peces és immediat per evitar situacions de transitorietat o interinitat, com la que s’ha derivat de l’assumpció per part del mateix cap de Govern de les funcions de Judith Pallarés, que ha passat a Afers Socials. Aquesta solució, com a mínim, no ha impedit que tots els ministres afectats per la remodelació hagin pogut dedicar el seu temps a les noves competències i a posar-se al dia en els dossiers. La responsabilitat que assumeix l’excònsol d’Escaldes-Engordany, que aquesta setmana s’ha incorporat, no és menor. Més enllà de les relacions institucionals, on Xavier Espot continuarà tenint un protagonisme central, el seu macroministeri acumula la sempre difícil àrea de Funció Pública, el servei d’atenció al ciutadà o el DSI, el departament de Sistemes de la Informació. El repte de la transformació digital, el mapa de capacitats del personal de l’administració o la modificació de la Llei de funció pública, en que havia treballat la seva antecessora, són projectes claus i feixucs que afecten de ple el ministeri i que haurà d’afrontar en l’any i escaig que queda de legislatura. Marín té el repte de demostrar que arriba amb unes prioritats i idees clares i que el seu nomenament va més enllà d’una maniobra per tancar files a Escaldes-Engordany, consolidar la coalició amb Liberals d’Andorra i aïllar Toni Martí, el seu gran valedor polític.