Editorial

Una compra anunciada

MoraBanc reforça la posició en el mercat amb l’adquisició a Banc Sabadell de les accions de BSA. L’operació es completarà a la tardor amb l’extensió de l’oferta de compra a la resta d’accionistes d’una entitat amb el capital molt atomitzat

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

MoraBanc i Banc Sabadell van tancar ahir un acord que han negociat en els darrers mesos. L’entitat dirigida per Lluís Alsina esdevé accionista majoritari de Banc Sabadell Andorra (BSA) amb el 51,6% del capital i consolida la seva posició en el triumvirat format amb Crèdit Andorrà i Andbank. La confluència d’interessos entre les dues entitats ha propiciat la conclusió d’una operació complexa. L’entrada de César González com a primer executiu i el fracàs de la fusió amb BBVA provoquen una revisió de les línies estratègiques del Sabadell, una oportunitat que ha estat aprofitada per Morabanc que resseguia el mercat en busca d’una oportunitat per guanyar grandària i múscul financer i reforçar la vessant de banca comercial, un dels grans actius de BSA. La marxa del Sabadell comporta la sortida d’un dels grans players de la plaça financera, que en temps passats també havia acollit a la Caixa o el BBV, i restringeix a Vallbanc el capital forà. L’acord haurà de rebre la validació de l’Autoritat Financera Andorrana, moment a partir del qual Morabanc farà extensiva la mateixa oferta a la resta d’accionistes de l’entitat, un pas que, previsiblement, es farà a la tardor. L’enduriment de la normativa bancària afavoreix els processos de concentració, on la dimensió es converteix en un element de competitivitat. S’ha d’analitzar com una conseqüència lògica després de l’aposta del sector per la internacionalització i la banca patrimonial. Els bancs no només han demostrat estar preparats per superar el canvi de paradigma de l’eliminació del secret bancari i l’intercanvi automàtic d’informació sinó que tenen capacitat per guanyar quota de mercat fora. Dos són els perills que les fusions i les concentracions porten associades com són les retallades de plantilla, tot i que a priori l’ajustament no hauria de ser molt gran, o l’enduriment de les condicions pels clients. En aquest cas, les mateixes entitats són conscients que l’oposició a l’anomenat passaport comunitari és més sòlida com més alta és la satisfacció de l’usuari.

tracking