El porta a porta dels residus

Són diverses les poblacions i ciutats que tenen el servei de recollida d’escombraries porta a porta. És un procediment totalment diferent al que s’aplica a Andorra. Desapareixen de la via pública tots o alguns dels contenidors selectius de les deixalles, que passen a ser recollides pels serveis municipals pels domicilis en dies i hores convinguts. El sistema, que comporta una major exigència per als veïns, presenta múltiples avantatges: corresponsabilitza més el ciutadà per la falta d’anonimat, fet que augmenta la qualitat de la tria selectiva i el nombre de ciutadans que reciclen, permet guanyar espai públic amb la retirada de contenidors i elimina les males olors al carrer. És evident que per al ciutadà també té algun efecte col·lateral, com ara la necessitat de guardar els residus a casa fins al dia de la recollida o la dependència dels horaris marcats. Posats a la balança, els avantatges superen de lluny els inconvenients, tenint present el context de canvi climàtic, la falta de matèries primeres i la necessitat de reciclar o aprofitar al màxim les deixalles. Una mesura d’aquestes característiques no es pot implementar d’un dia a l’altre especialment pel canvi d’hàbits domèstics que comporta. El millor sistema abans d’introduir-lo en una ciutat, una parròquia o a tot el país és provar-lo per testar sobre el terreny els resultats. Això és el que ha fet el comú d’Andorra la Vella, que ahir va presentar en roda de premsa una prova pilot a la zona d’El Cedre, a Santa Coloma, de recollida d’escombraries porta a porta. Ho farà a partir del setembre en un total de cinc carrers i 514 llars, les famílies de les quals començaran a ser informades aquesta setmana. Més enllà de la filosofia que es persegueix, serà l’experiència pràctica la que permeti avaluar la conveniència d’implantar-ho al barri i estendre-ho a tota la parròquia. No tan sols s’ha d’aprendre dels èxits o errors d’altres poblacions que han decidit tirar-la endavant, sinó que s’han de preveure les particularitats del barri, de la parròquia o del país, entre els quals els horaris laborals.