Editorial
Avançar-se a la natura
Els veïns de Bixessarri han patit dos importants ensurts aquest juny i juliol que, afortunadament, només han provocat danys materials. El projecte d’urgència per al nou drenatge i estabilització de la carretera representarà un respir
Els episodis puntuals de pluges torrencials els vespres d’estiu són característics del clima andorrà. D’acord amb el canvi climàtic global, corroborable amb els dos temporals i les fortes ventades que hem viscut aquí i les notícies que ens arriben d’arreu, aquests fenòmens extrems han perdut el caràcter excepcional per esdevenir recurrents. Les precipitacions caigudes dimarts passat, amb 32,2 mil·límetres d’aigua en només mitja hora a Aixàs, van provocar importants danys a l’accés a Bixessarri, que va quedar aïllat durant unes hores fins que la tasca de neteja dels equips del Govern desplaçats a la zona va permetre habilitar un carril d’accés per als veïns. Fa poc més d’un mes, el 14 de juny, el mateix veïnat ja va patir una forta torrentada a Aixàs que va provocar efectes similars a la carretera general 6, una situació que, tal com documenten els veïns de la zona, s’havia produït com a mínim cinc vegades en les tres darreres dècades. La insuficiència dels canals de drenatge en casos de forta pluja provoca el bloqueig de les canonades i el desbordament dels torrents. El ministeri d’Ordenament Territorial va prendre bona nota d’aquell episodi i va iniciar l’estudi de la millora de la capacitat hidràulica. El consell de ministres va aprovar ahir mateix la licitació d’urgència dels treballs, que també inclouen l’estabilització de la calçada. El procediment no ha anat prou ràpid per pal·liar les pluges de dimarts però caldrà esperar que les obres s’agilitzin el màxim davant la imprevisibilitat d’aquests fenòmens. El departament encapçalat ara per Víctor Filloy té, en col·laboració amb Medi Ambient, el repte d’avançar-se a una natura cada cop més capriciosa. Si bé els capítols més extrems estan fora de l’abast de la planificació de les administracions, una auditoria de les zones on s’han produït antecedents i més vulnerables en casos de fortes precipitacions d’aigua o neu, o ventades o alta sequera, permetria destinar inversions i recursos humans a reduir un risc que en els darrers anys s’ha multiplicat.