1.500 empreses anònimes
El Govern ha avalat durant la pandèmia crèdits tous a bona part dels negocis del país. Manté la negativa a fer públics els beneficiaris contradient la proposició de llei de transparència impulsada des de les seves files
Ara fa més d’un any i mig que Carles Enseñat, Ferran Costa i Carles Naudi, en qualitat de presidents dels grups parlamentaris de la majoria, van entrar a tràmit parlamentari la proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació pública, un text que segueix una tramitació parlamentària a pas de cargol. El redactat proposat, que ja en el seu dia va ser secundat pel Govern amb l’informe favorable, canviarà sensiblement la relació entre administració i administrat i posarà a l’abast dels ciutadans informació que, fins ara, les institucions custodien en privat. El text no ha estat aprovat i, per tant, no és d’obligat compliment, però la seva presentació a tràmit parlamentari ja denota, com a mínim, una clara voluntat política. La proposició conté un article que, sota el prisma de l’actualitat, esdevé del màxim interès. Concretament l’apartat d de l’article 4.2 estableix l’obligatorietat de procedir i mantenir actualitzada “la relació de les subvencions, avals i ajuts públics concedits, amb indicació de l’import, finalitat i beneficiaris”, i ho fa mentre en la resposta a una nova pregunta parlamentària relativa als crèdits tous per la Covid el Govern, que actua com a avalador, reitera la negativa a fer públics els receptors dels crèdits, ja que “pot tenir un efecte negatiu sobre les empreses i els negocis [...] perquè pot transmetre un missatge de fragilitat [...] de cara a proveïdors i clients”. Sobta que la majoria es contradigui de manera tan flagrant en seu parlamentària com si la mà dreta i l’esquerra no tinguessin cap mena de comunicació. Però més enllà de la coherència, el manteniment en secret de la identitat de les empreses beneficiàries d’ERTO o de crèdits tous ha despertat tot tipus de suspicàcies i especulacions, moltes vegades sense més fonament que la sospita derivada de la resistència del Govern a fer-ho públic. L’argument sobre l’impacte reputacional també perd qualsevol consistència atenent que s’hi han acollit un total de 1.500 empreses, que donen feina a la meitat dels assalariats del país.