Editorial
La Covid, malaltia comuna
La pandèmia ha tingut un impacte important sobre les finances de la CASS, que precisament es va crear per a situacions com aquesta. La reducció de la prestació dels malalts de Covid és discutible, especialment pel mal moment en què arriba
Una de les mesures urgents dictades en el marc de la pandèmia va ser l’assimilació per part de la CASS com a accident laboral dels positius per la Covid o les persones en aïllament forçós en risc de contagi per contacte. Aquesta decisió tenia una doble funció: penalitzar al mínim les persones malaltes en uns moments d’incertesa i dificultat econòmica, que sense el canvi haurien percebut una prestació molt inferior, i afavorir el respecte màxim del confinament de tots els que podien escampar el coronavirus. El mateix ministeri de Salut reconeix que “l’aïllament de les persones que han estat contacte d’un cas sense haver desenvolupat la malaltia s’ha revelat una mesura cabdal en el control de la propagació del virus”. I per aquest mateix motiu l’inclou entre les situacions que donen dret a una incapacitat laboral per ara o per a qualsevol altra epidèmia futura que exigeixi mesures contundents. Si l’ampliació de la cobertura dels malalts i els confinats va ser explicada i reivindicada per tots els pares de la criatura, la fi de la mesura, amagada dins del feixuc entramat de lleis de mesures urgents, ha passat desapercebuda. Tan desapercebuda que ahir, 27 de juliol, la CASS la va incloure en un darrer paràgraf del comunicat informant dels acords del consell d’administració. Recorda la seguretat social, retroactivament, que des de l’1 de juliol les baixes per Covid o per aïllament passen a ser considerades de nou malaltia comuna i, per tant, amb una prestació econòmica molt més reduïda (amb un percentatge molt inferior del salari i sense cobrar els tres primers dies). L’eliminació es devia acordar en un moment de baixa incidència però s’aplica en plena cinquena onada amb, segons dades d’ahir, 346 casos actius i, segurament, molts més confinats (la xifra de persones aïllades no transcendeix). Deixant de banda l’oportunitat de la rebaixa de cobertura, caldria exigir una mica més de zel a l’hora d’informar els ciutadans/afiliats de les decisions que els afecten. Com a mínim, el mateix zel emprat a l’hora de penjar-se medalles.