Editorial
Complements policials
El CFPA, sindicat de la policia, ha tornat a posar sobre la taula, aprofitant el canvi de titular d’Administracions Públiques, la necessitat que els nous agents puguin percebre el complement de permanència, anul·lat des del 2017
En el context de l’administració hi ha determinats col·lectius que, per les seves funcions i les característiques del servei que presten, tenen consideració de cossos especials i poden comptar amb lleis i normes específiques, al marge de la Llei de funció pública, per regular l’activitat. És el cas dels bombers, els penitenciaris, la policia o, fins i tot, els docents. Si un ministeri està afectat per aquesta situació és precisament el d’Interior, en què la gestió específica de cada col·lectiu ocupa molt temps als seus responsables polítics. El cos de policia ha estat en les darreres dècades un focus de conflicte i les diferències laborals internes l’han agreujat. No es tracta de diferències entre comandaments i agents, sinó entre els mateixos agents en funció de les condicions laborals i de retribució que hi havia en la data d’incorporació al cos. Si precisament l’objectiu de les successives modificacions de la normativa era posar ordre i acabar amb els greuges, aquests es continuen produint per decisions poc meditades del passat. Una de les que s’arrosseguen és la de l’anomenat complement per a la funció permanent, aprovat el 2004. A efectes pràctics, restrigia el dret de vaga en establir l’obligatorietat que els policies estiguin sempre a disposició de les autoritats per qualsevol situació d’emergència. La supressió d’aquest complement l’any 2017, per fer més sostenible la massa salarial del cos, ha acabat esdevenint un greuge per a les noves promocions d’agents que s’han incorporat a posteriori. Els representants del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia d’Andorra (CFPA) així ho han traslladat a la nova ministra d’Administracions Públiques, Trini Marín. Res del dossier és nou per als responsables del departament. La secretària d’Estat, Lara Vilamala, que ja ho era amb l’anterior ministra, Judith Pallarés, el coneix a fons com a extreballadora del cos i, a més, càrrec directiu del CFPA. Les situacions canvien: la reivindicació que des d’un costat de la taula es veu com a justa des de l’altre resulta impossible d’acceptar en l’actual context.