El repte a les aules

La pandèmia ha afectat el dia a dia de tothom i sens dubte el dels estudiants no ha sigut cap excepció. Des de l’inici de l’esclat de la Covid, les escoles han vist afectat el seu normal funcionament incloent en el seu vocabulari els grups bombolla, les distàncies de seguretat i les mascaretes obligatòries a les aules. A un mes just per tornar a començar amb les classes, el ministeri d’Educació ja treballa juntament amb el de Salut per determinar els diferents escenaris possibles en funció de l’evolució de la pandèmia. No es preveu que les restriccions siguin, en cap cas, superiors a les ja viscudes el curs passat, ja que segons la ministra en el pitjor dels casos consideren que el model implementat el curs anterior ja va donar bons resultats. Als tres escenaris que fins ara es contemplaven, que passaven de la gairebé total normalitat a les restriccions que es van implementar l’any passat, s’hi suma ara una quarta possibilitat que, si bé no es va detallar, sí que es va donar a entendre que permetrà ser més permissius que l’any passat. En un col·lectiu que aplega tantes persones i que inevitablement s’agrupen en espais més o menys tancats, la necessitat d’aplicar mesures es fa evident però la complexitat de definir-les també. El curs passat va tirar endavant malgrat la dificultat d’una situació sanitària altament canviant amb moments realment molt delicats marcats per les dades epidemiològiques. És bo felicitar-se pels èxits aconseguits perquè el repte era majúscul i l’esforç de docents i alumnes és inqüestionable. Amb tot, també seria bo escoltar els professors, que són els que han estat a primera línia adaptant-se a tots els canvis provocats per la pandèmia i als efectes que ha tingut sobre els més joves, i estar oberts a l’autocrítica i al canvi si és necessari. En breu s’obriran de nou les aules i malgrat que les dades i l’avenç amb la vacunació fan preveure que aquest curs serà més fàcil, s’ha d’estar preparat. La combinació de classes presencials i virtuals no ha sigut senzilla i ha evidenciat la necessitat de formar els docents en aquest camp. Caldrà també, segurament, destinar més recursos a la psicopedagogia i derivar aquells estudiants amb més dificultats per tal que superin les possibles seqüeles derivades de la crisi sanitària i les seves restriccions. La pandèmia ens ha obligat a tots a ser flexibles i a canviar els plans de manera ràpida i forçada si la situació ho requeria. Per això és important tenir diferents opcions sobre la taula i escoltar aquells que executen les decisions per modificar-les si s’escau.