Editorial

Caça normalitzada

El Govern, els caçadors i les associacions ecologistes han fixat un contingent de 165 isards per a la setmana de l’isard. L’estabilitat de la cabana, que es manté lleugerament per sobre els 1.200 exemplars, permetrà una captura per colla.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La caça va ser durant molts anys un afer sensible. La regulació de les captures d’isard era objecte d’agres debats entre caçadors i protectors de la natura, discussions que es traslladaven a l’arena política i, fins i tot, al mateix si dels partits. L’esforç pedagògic que es va fer des del Govern, especialment des del departament de Medi Ambient, amb el suport del Consell, l’encarregat de plasmar a través de les lleis l’evolució de les polítiques cinegètiques, ha tret progressivament la caça de la primera línia de l’agenda política. La setmana de l’isard es continua desenvolupant just passat Meritxell –aquest any entre el 12 i el 19 de setembre– sense pràcticament incidents entre caçadors i banders i, especialment, a la frontera dels dos països veïns, trist escenari anys enrere de greus infraccions. El fet que sigui la Comissió de Seguiment, on figuren el Govern i la federació de caça, però també les entitats protectores d’animals i de defensa de la natura, la que fixi la quota de captures prenent sempre com a referència la cabana, és la millor garantia del caràcter conservacionista del marc legal orientat a assegurar la conservació de l’espècie i a reduir al màxim els riscos derivats de la sobrepoblació tant pels mateixos isards com per altres espècies. La fauna és un exponent a la riquesa del nostre patrimoni natural, del qual en són molt representatius el cabirol o l’isard, que, juntament amb el mufló, estan sotmesos a plans de caça. La caça no és només una activitat de lleure; és necessària per gestionar la cabana. La caricaturització dels caçadors com a depredadors sense escrúpols i al marge de la llei, que alguns furtius han contribuït a generar, s’ha diluït en constatar-se que la major part són grans coneixedors i amants de les muntanyes. Com també sembla desproporcionat el debat sobre el port d’arma dels banders, que han de disposar del màxim d’eines per a l’exercici de les funcions. Així ho pretenia el Govern habilitant l’ús de la pistola, possibilitat que els seus mateixos consellers van tombar durant el tràmit parlamentari.

tracking