Clípol econòmic

El Govern està decidit a acabar amb l’estigmatització del transport públic a Andorra. No sembla agosarat dir que la majoria de ciutadans no es planteja utilitzar el clípol tret que no tingui alternativa. Les elevades tarifes, que no representen un gran estalvi respecte a l’ús del vehicle privat, han estat dissuasòries. El Govern així ho ha identificat i ha aprovat una reducció dràstica de preus aplicada linealment a tots els trajectes però que té com a tarifa estrella l’abonament de 30 euros mensuals amb viatges il·limitats. És una rebaixa importantíssima, que el Govern haurà d’assumir en un primer moment en solitari en ajornar-se l’entrada en vigor de la taxa sobre els hidrocarburs, i que, per primer cop, converteix en competitiu el transport públic. El preu és un factor fonamental però n’hi ha d’altres tant o més determinants. La fiabilitat o l’adaptació horària al sector serveis o a esdeveniments que congreguin molt públic són essencials per afavorir un canvi d’hàbits d’una població que, en els seus viatges a ciutats del nostre entorn, utilitza sense problemes les diferents modalitats de transport públic. Així ho posava en relleu l’enquesta sobre mobilitat, elaborada pel CRES, que apuntava com a fonamental per aconseguir la mobilitat sostenible la millora d’horaris, freqüències, línies, cost i accessibilitat. El Govern, tot i el context complicat de Covid que ha incidit directament en el servei, ha posat en marxa l’aplicació MOU T_B, en col·laboració amb FEDA, que té precisament com a objecte acostar el servei als usuaris en temps real. Ha de ser un suport important per a tots aquells que tornant de les vacances es decideixin a donar una oportunitat al clípol. La generalització del transport públic no és una qüestió de mobilitat, ha d’esdevenir en una aposta ciutadana i vital per reduir de manera dràstica les emissions i el consum de combustibles fòssils. I el pas següent és fer-ho extensiu als turistes perquè puguin desplaçar-se per tot el país de forma ràpida, còmoda i econòmica.