Les jornades a Prada

La Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada arriba enguany a la 34a edició debatent sobre el patrimoni natural del país i la importància dels nostres boscos. La convocatòria de per si ja és una iniciativa destacable, especialment tenint en compte les circumstàncies excepcionals de l’edició de l’any passat i la d’aquest. El treball d’organització que hi ha darrere no s’ha de menystenir, com tampoc la tria de la temàtica a debatre, que sempre és encertada i d’actualitat. L’e­lecció dels ponents és un altre dels punts forts de la diada pel ventall de perspectives que ofereixen sobre el tema a tractar. Aquesta vegada, per exemple, s’ha pogut debatre sobre els boscos des del punt de vista de les polítiques comunals i de govern que es poden dur a terme per cuidar-los, però també des d’un àmbit literari, alimentari o l’efecte que té i tindrà el canvi climàtic en un país de neu com el Principat. Al mateix temps, però, l’ambiciós plantejament de tenir com més conferenciants millor, per oferir més diversitat de punts de vista i de perfils, tant professionals com polítics, per intentar donar resposta a temàtiques complexes, acaba convertint-se en un punt feble. És un debat que fa anys que envolta la jornada i que fa plantejar la possibilitat d’un canvi de model, sense que això resti la dificultat d’organització de la convocatòria. En l’edició celebrada ahir els ponents van superar la vintena, una xifra inferior a la d’altres anys, en què s’havia arribat a les trenta ponències. Aquest any, a més, algunes s’han presentat de manera virtual i altres presencials per la pandèmia, un petit canvi que també pot servir d’impuls per fer un replantejament de model. Amb el gran nombre de conferències que encara hi ha, es fa materialment impossible que els assistents puguin seguir-les totes i segurament resta interès a molts dels potencials assistents. A més, després d’una jornada llarga, els nivells de concentració baixen i fan que el debat sigui menys intens i enriquidor. Per això, cal celebrar la iniciativa anual però sense deixar de posar sobre la taula petits canvis que la millorin.