Energia nacional

La producció pròpia d’energia per part del Principat continua sent molt minsa. Malgrat que en els darrers anys ha crescut la producció del país, la dependència d’Espanya i França segueix sent molt elevada. FEDA ja fa alguns exercicis que treballa per reduir aquesta dependència. Els exemples serien projectes com les centrals de cogeneració d’Ordino i el Pas de la Casa, la compra de l’energia produïda al centre de tractament de residus de la Comella i la xarxa de calor d’Andorra la Vella i Escaldes vinculada també a aquesta infraestructura. En els darrers anys també s’han instal·lat plaques fotovoltaiques en alguns edificis públics, com l’estació nacional d’autobusos, i s’estan projectant altres camps de plaques solars. També s’aposta per l’energia eòlica i un d’aquests projectes és el del parc del Maià, que si es posa en funcionament hauria de produir el 8% de l’energia que es consumeix al Principat. Un projecte que no agrada als ecologistes. A Apapma, per exemple. La presidenta d’aquesta entitat, Patrícia Bragança, ha manifestat en alguna ocasió que l’associació vetllarà perquè aquestes instal·lacions no tinguin un impacte massiu i ha apostat per fomentar l’energia hidroelèctrica. Al respecte, el director general de FEDA, Albert Moles, explica avui al Diari que és més costós no comptar amb el parc eòlic que no pas el possible impacte ambiental que pot comportar en el medi natural. “Al final, hem d’assumir que hem de gastar d’una manera diferent i que això implica tenir o no tenir aquestes instal·lacions”, argumenta el responsable de l’entitat. Moles relata que “la solució màgica per a tot això no hi és i per a mi la solució és tenir el màxim de tipologies de projectes i de flexibilitat cap a França, cap a Espanya, tenir una xarxa potent per a poder gestionar-ho millor”. És un fet que Andorra necessita aquesta independència energètica, però no tot s’hi val. S’ha de tenir molt clar que el paisatge és un atractiu econòmic i turístic que no s’ha de malmetre més del que ja ho està. Energia alternativa sí, però amb seny.