Dades per treballar

Les polítiques d’habitatge s’han decidit històricament amb una dificultat molt seriosa: la falta de dades d’evolució dels preus de lloguer per zones i per tipologies de pisos. No es pot dir que les decisions de les administracions s’hagin adoptat a cegues però sí que la informació emprada és certament millorable i, per tant, les actuacions, basades en una diagnosi parcial, són també optimitzables. No ens cansem de repetir que en un petit país la proximitat és un factor que facilita l’accés a la informació. En el nostre cas sembla que es produeix l’efecte contrari i ningú vol que les administracions tinguin dades essencials per a la planificació i la presa de decisions encara que siguin anonimitzades o dissociades, precisament per desconfiança amb les mateixes administracions. Les reticències dels comuns, que gràcies a l’impost de l’inquilinat disposen d’informació molt útil, a compartir-la ja posen en relleu la incongruència en què ens movem. I és que a les corporacions locals, responsables del planejament urbanístic i principals tenidores de terreny públic, els ha costat temps i ajuda reconèixer que han de ser part de la solució del problema de l’habitatge en lloc de només tirar pilotes cap al Govern. Ha estat necessari crear una nova plataforma informàtica amb la informació obligatòria sobre els contractes de lloguer que haurà d’aportar la propietat a la qual caldrà afegir-hi els històrics dels que tinguin els comuns des del 2005. Aquests elements, degudament anonimitzats, permetran disposar d’una eina viva que marqui les tendències del mercat en funció de la localització i les característiques dels habitatges. Una diagnosi correcta no garanteix que les decisions siguin encertades però encertar-les sense informació precisa i actualitzada és quasi un miracle. El problema de l’habitatge és un dels de més afectació social. Les institucions hi han posat fil a l’agulla amb tot un seguit de mesures en diferents àmbits destinades a generar nova oferta de lloguer. Caldrà, però, paciència perquè no són polítiques de resultats en el curt termini.