Editorial
De plagis i bocs expiatoris
El PS ha sortit al pas del ridícul protagonitzat al Consell amb una tímida disculpa. L’afer del plagi, que no ha comportat l’assumpció de responsabilitats polítiques, no s’ha acabat amb la darrera jornada del debat d’orientació
Una simple recerca a Google, eina d’ús generalitzat entre la ciutadania però també pels polítics, de les paraules plagi i dimissió permet visualitzar la llista d’alts càrrecs de nombrosos països que han acabat renunciant en ser enxampats amb textos copiats, preferentment treballs universitaris o, fins i tot, tesis doctorals. S’hi han de sumar els que directament falsegen el currículum laboral o acadèmic per aparentar una experiència o uns coneixements que no tenen. El cas de Pere López és força diferent perquè el plagi no afecta el seu passat recent o llunyà, sinó que està directament relacionat amb la seva condició de polític en actiu i electe i per produir-se al Consell General. El mateix Partit Socialdemòcrata, que va defugir les declaracions dijous, no es pren la situació a la lleugera com evidencia el fet que aquella mateixa nit anunciés el cessament de l’assessor de comunicació del partit, que en els darrers mesos s’havia consolidat com una figura cabdal en la definició de l’estratègia per reposicionar el partit amb vista a les eleccions del 2023. L’ús de l’assessor com a boc expiatori, a qui es responsabilitza del ridícul, no pot amagar que qui va defensar des del faristol de la cambra i en nom del principal partit de l’oposició un discurs plagiat d’un document d’un partit espanyol va ser Pere López. Les explicacions per complir l’expedient, breus i gens sentides, i el tancament de files dels companys de bancada i de partit denota la dificultat del PS per afrontar les crisis que acaba liquidant en fals, com en el cas de la renúncia de Rosa Gili. La Sindicatura, els consellers i els electors que van dipositar-hi la confiança mereixien una disculpa més sincera i honesta. Pere López va deshonrar dijous el seu càrrec de conseller però ahir, quan tocava mostrar el vessant més humà i entonar el mea culpa, tampoc va estar a l’altura de les circumstàncies. L’afer continua viu. L’ombra del plagi planarà al llarg de tota la legislatura sobre l’acció política del líder socialdemòcrata i d’un partit que té mala peça al teler.