Editorial
Transparència voluntària
La llei de transparència quedarà coixa sense règim sancionador per castigar els infractors. En definitiva, els nous requeriments quedaran pendents de la predisposició de cada administració a donar la màxima informació als ciutadans
S’imaginen el titular “El Codi de circulació no preveu multes per als infractors”. Doncs això és el que, salvant les distàncies, passa amb la futura llei de transparència i accés a la informació pública, que no disposa de règim sancionador. El text, treballat al Consell General des del desembre del 2019, va ser elaborat per les tres forces que formen la majoria parlamentària que van entrar-lo com a proposició de llei. La regulació representa un salt endavant en posar a disposició dels ciutadans documentació bàsica del dia a dia de les administracions, que fins ara l’han custodiat gelosament. Les pàgines web hauran de publicar en llocs visibles informacions fonamentals com els pressupostos i auditories de les administracions, els quadres d’inversió i amortització d’inversions i equipaments, currículums i salaris públics d’alts càrrecs i personal de confiança... El projecte de llei també estableix el dret dels ciutadans a accedir a la informació. El tràmit parlamentari ha incorporat en aquest cas millores, ja que, a proposta del PS, s’ha suprimit que el demandant hagi de justificar-ho amb un interès legítim. Els avenços que representarà la nova normativa queden, però, deslluïts pel fet que les institucions que no s’avinguin a fer pública informació essencial no tindran sanció de cap mena. És a dir, continuaran tenint la paella pel mànec perquè l’opacitat sortirà gratis més enllà del descrèdit públic que comporta. Veient, però, com suporten algunes institucions any rere any les mateixes reprensions del Tribunal de Comptes no sembla que el factor d’imatge sigui suficientment dissuasiu. L’argument dels demòcrates és que l’aplicació de la llei comportarà molta feina suplementària a les administracions i que, per donar-los marge, millor no fixar sancions inicialment. Tenen raó que hi haurà d’haver un esforç institucional per adaptar-s’hi però legislativament hi ha mecanismes per regular els períodes d’aplicació de cada disposició i, per tant, de les sancions, ja sigui a través de l’articulat o de les disposicions transitòries.