Editorial
Funcionaris contra la justícia
“Demandar el Govern és una causa perduda.” La frase del sindicat de funcionaris qüestiona la independència del poder judicial i dels batlles i magistrats, una acusació molt greu fruit d’una sentència contrària que ni tan sols recorre
La secció administrativa de la Batllia ha tombat el recurs presentat pel Sindicat del Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag) contra l’assignació de funcions de coordinació al personal de relació especial del Govern. En opinió dels demandants, atribuir funcions de comandament o de participació en òrgans col·legials als assessors vulnera la Llei de funció pública. La resposta al recurs, presentat el desembre del 2018, hauria estat una excel·lent ocasió per conèixer el parer de la justícia sobre una pràctica emprada a l’administració per convertir els càrrecs de lliure designació en directors de facto sota la denominació de coordinadors. El tribunal, no obstant, ni tan sols ha arribat a pronunciar-se sobre el fons de l’afer en rebutjar la petició sindical en considerar la demanda fora de termini. El Sipaag, que té l’opció d’elevar el cas al Superior, ha emès un comunicat duríssim, assegurant que no recorrerà perquè no confia “que la justícia ens pugui donar la raó encara que la tinguem”. Sobta que una organització de defensa dels drets dels treballadors públics no tan sols qüestioni la professionalitat dels tres magistrats que han emès la sentència, escollits com ells en oposició pública, sinó de tot el poder judicial. El procediment dona marge als ciutadans, les empreses o associacions a presentar recurs i, fins i tot, en cas de vulneració de drets fonamentals, a acudir al TC i el Tribunal Europeu dels Drets de l’Home. Les sentències poden ser, com tot a la vida, objecte de crítica, però la càrrega gratuïta contra un dels pilars de l’estat de dret sense haver esgotat totes les instàncies és una irresponsabilitat greu d’un col·lectiu que diu representar els treballadors de l’administració. Si el Sipaag està en disposició d’aportar indicis o proves de la parcialitat judicial, més enllà de la sentència en primera instància d’un afer menor, que ho faci perquè li ho agrairan tant els funcionaris com la resta de la ciutadania. Si no és així, que recorri el que hagi de recórrer en defensa dels seus interessos i es deixi de desqualificacions populistes.