Editorial
Mutilació genital
El canvi en el codi penal és necessari per evitar que les ablacions es puguin fer en els països d’origen dels residents que encara realitzen aquests rituals i també per alinear el Principat amb els convenis internacionals sobre els drets humans
Si res no canvia, està previst que el Consell General aprovi en els propers mesos el projecte de Llei d’Igualtat que farà canvis significatius en el Codi Penal per tal que la coacció o incitació a un menor d’edat perquè se sotmeti a una mutilació genital o esterilització forçosa estigui penat amb entre tres i deu anys de presó. La modificació vol donar compliment a una recomanació del Grevio, el grup d’experts sobre la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica del Consell d’Europa, així com al Conveni d’Istanbul. L’actual codi ja pena amb entre tres i deu anys de presó la mutilació genital i l’esterilització forçosa, especificant que en el cas que qui hagi comès el delicte sigui una persona de l’àmbit domèstic de la víctima o s’hagi realitzat sobre o davant d’un menor d’edat la pena s’ha d’imposar en la meitat superior, és a dir de set a deu anys de presó. Per al Grevio això no era suficient ja que entén que l’article tipifica la provocació a la mutilació i l’esterilització forçosa però que es refereix únicament a la provocació a un tercer i no a la mateixa víctima i per això recomana afegir-hi el que disposa l’article 38 del Conveni d’Istanbul, que insta els estats membres a complementar els respectius codis penals en matèria de mutilació genital incorporant expressament com a delicte la incitació a un menor d’edat. Tipificar com a delicte al Codi Penal andorrà la mutilació genital o esterilització forçosa pot semblar innecessari per a alguns ciutadans que considerin que pràctiques brutals com aquesta no es poden dur a terme al Principat. És possible que així sigui, però la seva tipificació i càstig és necessari per evitar que aquestes pràctiques es facin en els països d’origen de residents a Andorra que encara la considerin un ritual vital, si és que n’hi ha. L’OMS calcula que a tot el món hi ha 200 milions de nenes o dones vives a qui se’ls hi ha practicat la mutilació. Més enllà del caràcter preventiu i punitiu que té qualsevol codi penal, és important que Andorra s’alineï amb els convenis internacionals.