Editorial
El Madriu de nou
L’ordinació del Madriu-Perafita-Claror, pactada entre els quatre comuns i que regula l’activitat en aquest territori protegit, ha quedat en suspens per la negativa d’Escaldes a aprovar-la arran de dubtes jurídics de darrera hora
El dossier del Madriu és una patata calenta permanent al comú d’Escaldes-Engordany, al marge del color polític de la majoria de torn. Des que una audaç Lídia Magallón va impulsar la candidatura a la Unesco, que tot i els titubejos polítics generals va resultar guanyadora de sorpresa, ha esdevingut un maldecap per a les corporacions de Toni Martí, Trini Marín i, ara, Rosa Gili. Divuit anys en què la prioritat de la corporació no ha estat aprofitar un dels grans actius del turisme cultural del nostre país, sinó no remenar gaire. Només així s’explica que l’ordinació de la vall, després d’anys de converses entre els quatre comuns afectats, s’hagi acabat bloquejant per un estudi jurídic de darrera hora sol·licitat per la cònsol quan l’acord es va presentar públicament i ja ha estat aprovat per les altres tres corporacions. Les 4.247 hectàrees del Madriu-Perafita-Claror, Patrimoni de la Humanitat en la categoria de paisatge cultural, representen un 10% del territori nacional, gran part a la parròquia d’Escaldes. La zona protegida es troba pràcticament tota en terrenys públics. Només un 1% del territori, al fons de la vall, està en mans d’una trentena de famílies, a qui s’ha de reconèixer un paper fonamental històric en la preservació d’aquest patrimoni. Aquestes 42 hectàrees són les que introdueixen un interessant debat sobre els límits de l’interès particular i l’interès públic, sobre els drets d’urbanització i els accessos, i les que acaben bloquejant moltes de les decisions. De nou el comú escaldenc, que per trajectòria dels integrants hauria de tenir una vocació conservacionista sense matisos, torna a posar-se en evidència amb l’ombra dels cortalans en un segon terme. La situació ha enterbolit la relació amb els altres comuns i ha aixecat recels sobre la causa real de la marxa enrere. La pilota és a hores d’ara a la teulada de la cònsol, que haurà de justificar l’aturada i ser pro activa en la resolució de qualsevol dubte legal perquè el text es pugui tancar en el termini més breu amb la mateixa filosofia global que l’ordinació.