Suport espanyol

Lluny queden els dies en què una entrevista d’un ministre amb el seu homòleg espanyol o francès era un esdeveniment singular en l’agenda política i informativa. L’acció bilateral sumada a la presència en organismes multilaterals com les Nacions Unides, la Unesco, el Consell d’Europa, la Cimera Iberoamericana o la Francofonia han multiplicat i normalitzat els contactes internacionals. En aquest context cal situar el dinar de treball de la ministra Maria Ubach amb el nou titular espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, que es va incorporar al càrrec el mes de juliol passat. La trobada va servir per evidenciar el bon moment pel qual passen les relacions exemplificat amb el lliurament d’un nou contingent de 20.000 vacunes. En la compareixença posterior dels dos ministres es va fer menció específica a la implementació a l’aeroport Andorra- Pirineus de l’aproximació instrumental, que ha obert la porta a l’inici dels vols regulars amb Madrid, la candidatura tripartida Andorra-Espanya-França a la Unesco sobre la fundació d’Andorra o l’extensió al nostre país de l’Institut Cervantes de Tolosa. Però l’agenda de la trobada va tenir com a tema més destacat la negociació de l’acord d’associació amb la UE, sens dubte el tema més transcendent que tenim plantejat. La complicitat dels dos països veïns, amb un pes específic important a Brussel·les, és un actiu que la diplomàcia andorrana ha de posar en valor. Albares va oferir l’acompanyament i suport en aquest procés i el compromís de convertir-ho en una de les prioritats de la presidència espanyola, el segon semestre del 2023, tot i mostrar la confiança que en aquelles dates la negociació s’hagi conclòs. La referència ambigua a la qüestió fiscal, que va relacionar amb l’acord amb la UE, va obligar el Govern, però, a precisar i recordar que aquesta qüestió està fora de l’abast de les converses. L’executiu andorrà té raó però no és menys cert que la transparència fiscal andorrana serà un factor determinant perquè la negociació progressi.