Editorial
El dia de la marmota
El pacte d’Estat per a la reforma del sistema de pensions, que no està tancat tot i que sembla que té el consens de tots els partits, no arribarà a temps per enllestir la necessària reforma. El temps segueix avançant i la guardiola es buida
La reforma de les pensions de jubilació no estarà enllestida a final d’aquesta legislatura. Una afirmació que ja vam sentir al final de la primera legislatura demòcrata amb Toni Martí al capdavant de l’executiu i amb 22 de 28 consellers generals. Una afirmació que ja vam sentir al final de la segona legislatura demòcrata amb Toni Martí al capdavant de l’executiu i també amb majoria absoluta a l’arc parlamentari. Una afirmació que sentirem al final de la tercera legislatura demòcrata, en aquest cas amb el govern de coalició amb L’A i CC, encapçalada per Xavier Espot i també amb majoria absoluta. A hores d’ara la majoria parlamentària i el Govern veuen molt difícil enllestir la reforma en el que queda de legislatura. I és que el pacte d’Estat necessari per afrontar no està encara aprovat, i la previsió és que passi pel Consell General el proper dia 11 de novembre. Tot plegat quan la voluntat de pacte d’Estat hi és, com va quedar plasmat amb l’aprovació de la proposta d’acord per part de tots els grups. Però el calendari és capriciós, i per molt que s’avanci ara, el final de l’actual legislatura està a prop, ja que les eleccions generals estan previstes per al març del 2023. Una nova oportunitat perduda per reformar el sistema en un moment que es calcula que en només tres anys, quatre en el millor dels casos, l’import de les pensions serà superior a les cotitzacions. Ara mateix a la caixa de les pensions hi ha uns 1.500 milions d’euros i si no es fa res es calcula que el 2037 els fons deixaran d’existir. És una evidència que una reforma de la importància de la de les pensions no és senzilla i que necessita el major dels consensos entre els partits polítics i la societat. Una reforma necessària i que segons com es faci pot comportar un desgast electoral pel o pels partits que conformin el Govern. Tot i això, no és acceptable que un cop més s’hagi perdut tota una legislatura per dur a terme una reforma que fa molts anys que s’hauria d’haver fet, fins i tot abans de l’arribada al poder dels demòcrates. A la campanya, segur que en tornaran a parlar.