Editorial
La factura dels rescats
S’han de cobrar els rescats de muntanya? En cas d’imprudència? En tots els casos? El projecte de llei del pressupost permet facturar els salvaments en els casos d’actitud irresponsable però també quan no hi ha hagut negligència
Els rescats de muntanya acostumen a xuclar molts recursos humans i econòmics a les administracions. Es tracta d’operatius que, quan es tracta de persones perdudes i/o en àrees de difícil accés, es poden allargar en el temps, que requereixen la intervenció de nombrosos professionals especialitzats i on, majoritàriament, s’ha de fer l’ús de l’helicòpter tant per la localització com pel salvament i trasllat posterior. L’Estat té l’obligació de disposar d’equips preparats per fer front a aquestes situacions d’emergència, però la legislació també li atorga la potestat de traslladar a les persones rescatades el cost total o parcial del dispositiu. El cobrament dels rescats de muntanya es va incorporar a la Llei del cos de prevenció i extinció d’incendis i salvaments com una mesura orientada a conscienciar la població sobre la despesa en matèria de rescats. El boom experimentat per les activitats de natura i la proliferació de competicions esportives exigeix, però, regular amb claredat aquests casos. La massificació de la muntanya i, massa sovint, la frivolització dels riscos que comporta han incrementat els comportaments irresponsables i, per tant, les operacions de rescat o salvament. És del tot lògic que les autoritats facturin una despesa extraordinària, que en cas contrari ha d’assumir el gruix de la comunitat, a qui l’ha generat. El Govern, a través del projecte de llei del pressupost, fa un pas més en aquest sentit i, aprofitant l’articulat del text, modifica i precisa la Llei de bombers per permetre que el Govern pugui facturar pràcticament qualsevol rescat a la muntanya fruit de la imprudència o la pràctica d’una activitat recreativa de risc, incloent dins d’aquesta categoria el senderisme o l’excursionisme. L’executiu ha optat per una catalogació de màxims que, de portar-se a l’últim extrem, només s’entendria des del vessant economicista. Mesures d’aquestes característiques no han de ser purament recaptatòries, han d’ajudar a la conscienciació, a incrementar la prudència, la responsabilitat i la preparació dels muntanyencs.