Editorial
La urgència de l'habitatge
La imminència de la temporada alta, que comporta l’arribada de treballadors per cobrir la demanda del sector turístic, incrementa les tensions d’un mercat de l’habitatge que tot i les mesures provisionals aprovades continua disparat
El Consell General va aprovar ahir l’enèsima llei de mesures de protecció del mercat d’arrendament d’habitatges com ja és costum a les acaballes de l’any amb vista a intervenir sobre el mercat al llarg de l’exercici següent. Les dificultats de les famílies de renda mitjana i baixa per accedir al lloguer d’un pis és un dels principals problemes que tenim sobre la taula com a país. L’increment exponencial en els preus que s’ha viscut en els darrers cinc anys no tan sols afecta el dret dels ciutadans a l’habitatge, recollit a la Constitució, sinó que té un impacte molt important en l’economia i en l’activitat de les empreses per com complica l’arribada de treballadors, tant de la quota de temporada com de la general. La hiperinflació dels pisos ha anat acompanyada de l’eliminació del diferencial entre el salari mínim d’Andorra i Espanya, d’on prové la majoria de la mà d’obra. El reportatge publicat en aquest mateix diari dimecres que donava veu als temporers acabats d’aterrar ja posava en evidència el neguit per l’impacte que la despesa d’allotjament acaba tenint sobre els ingressos totals. La llei aprovada pel Consell incideix en l’habitatge, amb mesures provisionals en espera que les accions per incentivar la construcció d’un parc immobiliari de lloguer donin el seu fruit, però també inclou un increment del sou base del 3,2% en línia amb la recomanació de la Carta Social Europea perquè se situï en el 60% del salari mitjà. En paral·lel, també s’han posat en relleu les tensions del mercat amb les xifres del servei d’Ocupació, en què les places ofertes multipliquen per tres el nombre d’inscrits cercant feina. De la capacitat que tinguem de buscar una sortida al problema de l’habitatge no en dependrà només el benestar de les famílies o la competitivitat del teixit productiu, que es veu tocat doblement per l’increment dels lloguers en afectar locals i els seus assalariats. Enviar massivament els treballadors del país a les comarques veïnes, convertides en zones dormitori, comportaria renunciar a un model social d’èxit i transversal.