Editorial

Ni frívol ni transcendent

La proposició de llei de protocol continuarà la tramitació parlamentària. Es tracta d’una regulació que no afecta el dia a dia dels ciutadans però sí que estableix de manera clara les regles del joc públiques entre institucions

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Consell General va viure dijous un intens debat al voltant de la llei del protocol i cerimònia. El parlament havia de decidir si la proposició, presentada per les forces de la majoria, havia de continuar el periple parlamentari. Es va prendre en consideració amb els vots pelats de DA, Liberals i CC, l’abstenció de terceravia i el vot en contra del PS i Carine Montaner. Les intervencions parlamentàries van girar al voltant de l’oportunitat de destinar temps i esforços a una llei que, des de qualsevol perspectiva, no és prioritària. No hi ha una necessitat imperiosa ni urgència de disposar d’una regulació que estableixi amb precisió l’ordre de precedències, el sistema que ordena els assistents a un acte jeràrquicament en funció del càrrec o funció que desenvolupen, però aquest buit legal és una mancança que fa anys que s’arrossega, que genera tibantor entre institucions i que complica l’organització d’esdeveniments internacionals, en què cal recórrer a principis bàsics i genèrics del protocol internacional que no tenen en compte particularitats més locals. Els usos i costums, a vegades amb poc grau de definició, i el sentit comú han estat la guia que s’ha aplicat fins avui en un país que ha viscut canvis institucionals profunds amb la reformeta del 1979, que va donar lloc a la creació del Govern, i la Constitució del 1993. La llei no es fa perquè una o altra persona se situï per davant d’una altra, com es va caricaturitzar en algun moment del debat, sinó per jerarquitzar les institucions i els representants dels diferents poders d’acord amb el sistema polític andorrà. No és un text ni essencial ni ineludible, però tampoc resultarà sobrera la seva aprovació per fi. Per tant, benvinguda sigui la regulació, que no hauria de menjar-se excessius recursos de la Cambra, ni de bon tros retardar altres lleis més fonamentals en l’any i mig que queda d’una legislatura marcada per la Covid. Si és una frivolitat o no presentar-la ho dirà el registre del Consell i el nombre de lleis que quedin pendents un cop dissolta la cambra parlamentària.

tracking