Editorial

La cançó de l'enfadós

Les pròximes generals es continuarà parlant de pensions. La majoria cada cop té més clar que aprovarà quatre mesures d’escàs desgast per traslladar, i ja fa una dècada que estem així, el gruix del dossier a la legislatura següent

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Quan el Govern i el Consell General van començar a treballar en la reforma per garantir la sostenibilitat de les pensions semblava que aquesta vegada anava de debò, que d’aquests treballs en sortiria abans d’acabar la legislatura una llei amb el conjunt d’accions necessàries per capitalitzar un fons de jubilació que va camí d’esgotar-se. No han calgut gaires mesos perquè la reforma hagi esdevingut reformeta, perquè s’hagi començat a apuntar que caldrà més temps, que els canvis s’hauran de tancar després de les eleccions... Cada dia que passa sense adoptar decisions ens trobem més a prop de començar a menjar-nos unes reserves que no poden de cap manera fer front als compromisos contrets. No ens cansarem de repetir que les pensions juntament amb l’acord amb la UE i la crisi de l’habitatge són les qüestions més candents que tenim sobre la taula i que, en el cas de les jubilacions, encara que no ho sembli, la resolució és urgentíssima. Després de dues legislatures amb majoria absoluta de Demòcrates, diversos pactes d’Estat intentats i fallits i ara amb un Govern tripartit prou sòlid, sembla que les mesures més estructurals, les de més impacte per a la població i de més erosió per als partits polítics que les impulsin, es quedaran al tinter fins a la pròxima legislatura. La valentia política és inversament proporcional a la proximitat de les eleccions. La majoria s’empara en el fet que les mesures de fons són més difícils de pactar i que, per tant, requereixen més temps per acordar-les amb l’oposició. La unanimitat no és ni ha de ser l’objectiu final de les converses. El Govern i les forces que li donen suport han de perseguir un acord que garanteixi el sistema de pensions, un dels pilars del nostre particular estat del benestar, durant les pròximes dècades. La recerca del consens no ha de ser ni una excusa per retardar o aigualir les mesures a aplicar. A la majoria li pertoca actuar amb responsabilitat i afrontar el dossier i a l’oposició deixar de banda els tacticismes per treballar conjuntament per l’interès general.

tracking