Editorial
Esport sense abusos
Els infants són víctimes d’abusos físics, psíquics i emocionals. El món de l’esport no n’és aliè. El Govern, seguint l’estela del Consell d’Europa, ha dedicat el Dia de la infància d’aquest any a prevenir les agressions a menors en aquest àmbit
El maltractament infantil i adolescent és un problema massa estès. Al llarg del 2020 la violència física, psíquica, sexual o emocional exercida contra els menors ha obligat a activar 24 vegades el protocol d’actuació immediata del ministeri d’Afers Socials. Commemoracions com el Dia mundial de la infància, que se celebra demà, ajuden a posar en portada una realitat social invisible. La detecció és el principal repte de la societat, una identificació especialment complexa per la vulnerabilitat i indefensió de les víctimes i perquè es desenvolupa majoritàriament en l’àmbit familiar o emparada per relacions de jerarquia-submissió. Aquest factor comporta que en la denúncia dels casos té un pes determinant l’entorn de l’infant o adolescent, especialment en l’àmbit educatiu, a través del personal docent, altres professionals del centre o els mateixos companys, però també en altres àmbits com el social, el policial, la salut o el lleure. El Govern ha dedicat precisament la campanya d’aquest any a l’àmbit esportiu, en què la relació de confiança i poder que s’estableix entre entrenadors o tècnics i infants propicia situacions d’abusos. Es tracta d’agressions puntuals però que es poden allargar en el temps. Formar adequadament tots els actors que tenen un paper rellevant en l’esport de base com entrenadors, delegats o directius, per conscienciar-los sobre la problemàtica i capacitar-los per identificar situacions i evidències, és un gran pas per incrementar la detecció en aquest àmbit. La campanya és continuació de les accions ja desenvolupades fins a la data amb la formació realitzada al llarg del 2020 a un total de 50 tècnics de diverses federacions i clubs. Inspirada en el projecte del Consell d’Europa Start to Talk, té com a objectiu trencar el mur de silencis, les complicitats i la victimització secundària que sovint acompanyen aquests casos. Visibilitzar que l’esport pot esdevenir una àrea de risc i conscienciar-ne totes les parts és el millor camí per convertir pistes i pavellons en un entorn de protecció.