Editorial
Els mitjans, al Consell
La proposta d’acord presentada pel PS al Consell sobre mitjans de comunicació ha de permetre un debat a fons sobre el sector, del dret a la informació de la ciutadania i de quin ha de ser el suport de les administracions a les empreses
La crisi del coronavirus ha colpejat amb duresa els mitjans de comunicació. La caiguda d’ingressos ha coincidit amb l’increment d’audiència per la necessitat de la població de rebre informació rigorosa en temps real sobre la pandèmia. La ciutadania s’ha abocat en els mitjans locals com evidencia el creixement exponencial de les edicions digitals, liderades pel Diari d’Andorra, que conscient del paper social desenvolupat va decidir obrir de franc les notícies d’internet durant la crisi. La gran paradoxa ha estat que com més lectors o espectadors, menor ha estat la facturació dels mitjans privats per la caiguda de la publicitat. Les suspensions temporals o parcials del contracte de treball, els ERTO, han estat una de les principals línies de suport al teixit empresarial. Les possibilitats d’acollir-s’hi per part dels mitjans han estat mínimes perquè comportaven la reducció de professionals o d’hores de feina quan eren més necessaris que mai. Les particularitats del sector dels mitjans de comunicació i la funció social que exerceixen, sobretot en períodes excepcionals, van ser tingudes en compte pels governs dels països del nostre entorn, entre els quals França o Espanya, amb plans específics d’ajudes. En el cas d’Andorra, la política ha estat la contrària. No tan sols no hi ha hagut ajuts directes, sinó que moltes institucions han reduït els pressupostos de publicitat. Serveixi aquesta reflexió per contextualitzar la proposta d’acord presentada pel PS al Consell General sobre la informació, els mitjans de comunicació i la publicitat institucional que ha de servir per obrir un debat sobre el suport al periodisme i a les empreses que el fan possible com una eina imprescindible en les democràcies. Les institucions han de ser conscients dels condicionants del sector, de la desproporció entre els recursos abocats a la ràdio i televisió pública i als privats, de l’escassa publicitat institucional, d’unes campanyes basades en el cafè per a tots sense tenir present l’audiència i que periodisme i quotes polítiques no van de la mà.