Sense vacunes, mutacions

La nova variant òmicron de la Covid-19 ja és a Europa. Sis països de la UE n’han identificat casos entre passatgers aterrats recentment de l’Àfrica i, inexorablement, no trigarà a arribar a Andorra, tal com certifiquen les experiències. La interconnexió mundial fa que els tancaments de frontera amb els països africans puguin endarrerir el contagi però no impedir-lo. La descoberta de la nova soca fa que encara tinguem molt poques certeses sobre les seves característiques. D’entrada sembla una variant molt contagiosa, amb uns símptomes similars o menys virulents a anteriors versions del coronavirus, coberta parcialment per les vacunes. Es necessitaran, però, com a mínim dues setmanes d’investigació per conèixer-la més profundament, especialment perquè les dades sobre pacients infectats fins ara s’han obtingut a Sud-àfrica –amb una població amb una mitjana d’edat més baixa–. La irrupció d’òmicron se suma al creixement exponencial de les infeccions a Andorra. El cap de setmana s’ha tancat amb 1.081 casos actius i una ràtio de 1.558 nous diagnòstics per 100.000 habitants, una xifra altíssima que ens situa molt a prop de les puntes de final del 2020. Mentre un sector de la població rebutja obertament i inexplicable la vacuna, que, tal com mostren les estadístiques, ha reduït dràsticament els malalts greus i crítics, la falta de dosis al Tercer Món –en algun estat el percentatge d’inoculats és inferior a l’1%– obre la porta a mutacions i noves versions i, per tant, ens allunya de l’erradicació universal de la malaltia. Tal com havien advertit reiteradament els epidemiòlegs, el nacionalisme vacunal ha posat en relleu l’egoisme dels països desenvolupats, que hem acumulat dosis quan en altres territoris en faltaven. La insolidaritat ens retornarà com un bumerang amb variants més resistents mentre no creixi la immunització globalment. Crisis com aquesta només subratllen la necessitat d’un organisme sanitari supranacional per sobre dels estats que vetlli per la seguretat global.