Editorial
Benvinguda transparència
El debat de la proposició de llei de transparència s’ha focalitzat en les declaracions patrimonials dels polítics i el règim sancionador, però la llei comporta molt més: representa més grau de democràcia en les administracions
El Consell va aprovar ahir després d’una llarga tramitació parlamentària la Llei de transparència. Més enllà de la intensitat del debat entre els grups dins de la dinàmica entre majoria i oposició, la nova normativa, tot i les seves mancances, representa un salt qualitatiu en el procés de democratització del funcionament de les administracions. El grau d’informació al qual tindran accés els ciutadans els permetrà disposar d’una informació precisa i concreta sobre en què es gasten els diners i com les institucions, com es trien els proveïdors i contractistes, els principals projectes que tenen sobre la taula i els informes i estudis que han permès adoptar cadascuna de les decisions. L’absència d’un règim sancionador, que penalitzi aquelles administracions que no compleixin la llei, és un dels dèficits principals que presenta el text. La indiferència amb què les administracions reben els requeriments del Tribunal de Comptes és un bon exemple sobre com la llei sense règim sancionador és poc dissuasiva. Aquesta omissió, que haurà de ser corregida en pròximes revisions de la llei, no ha de deixar en un segon terme l’avenç que representa i els passos que s’han fet en els darrers anys, especialment si recordem que no fa tants anys molts comuns vetaven l’accés de periodistes als consells de comú i que el Consell General no permetia l’accés de no andorrans. Els progressos han estat importants tot i que encara ens queda molt recorregut per equiparar-nos als estats amb més tradició de transparència. En les democràcies representatives els ciutadans donen cada quatre anys el seu suport als polítics que acabaran comandant les institucions. La confiança de què han estat mereixedors els obliga a rendir comptes de manera precisa i clara de totes les seves accions, facilitant l’accés a tota la informació a través de les pàgines web institucionals. No hem de menystenir el volum de feina que suposarà per al Govern, empreses públiques i comuns complir els paràmetres de la llei, però alhora servirà per recordar-los a qui serveixen realment.