Editorial
Regular la ciberseguretat
El desenvolupament d’una estratègia nacional de ciberseguretat, que inclou un nou marc legal, és tant una peça determinant del pla de transformació digital com del procés de diversificació econòmica i obertura al capital estranger
La seguretat de la informació ha esdevingut un valor bàsic que afecta des dels ciutadans a nivell individual fins als Estats. Cada cop que un particular s’endinsa en el món d’internet s’enfronta a múltiples perills si no adopta un mínim de precaucions, amenaces que poden anar des de la suplantació d’identitat a estafes econòmiques. Molts dels delictes ja regulats al nostre codi penal es poden executar a distància per hackers que han globalitzat i sofisticat la delinqüència. La lluita contra aquesta nova modalitat del crim organitzat, que mou milers de milions d’euros, exigeix als estats disposar d’un marc legal que prevegi les mesures de protecció que han d’aplicar les empreses, compartir informació entre les parts o coordinar actuacions. Si qualsevol país té la necessitat estratègica de garantir la seguretat de la informació aquest requisit esdevé una condició sine qua non quan es tracta d’atreure talent i negocis digitals dins dels plans de diversificació. La ciberseguretat és tan bàsica com la connectivitat de les empreses no només de les tecnologies de la informació (TiC) sinó de les que desenvolupen qualsevol activitat online. El projecte de llei, que ha estat aprovat pel Govern i que serà debatut pel Consell, ha d’emmarcar l’activitat de l’agència nacional de ciberseguretat i de l’equip de resposta a incidents. Aquesta modificació legislativa afecta el mateix codi penal o les recentment aprovades lleis de seguretat pública i d’estats d’alarma i emergència. Inspirat en les directives europees, el text fixa les obligacions de les empreses i entitats tant a l’hora de fer la seva pròpia política amb l’anàlisi de riscos com en la implantació de les mesures per minimitzar-los. La translació de legislació pensada per a països molt més grans en dimensions, població o producte interior brut s’ha de mesurar amb cura perquè pot representar per a empreses d’entre 50 i 100 treballadors obligacions difícils d’assumir encara que disposin de dos anys de carència per adaptar-se als nous requeriments contemplats en la legislació.