Turistes i col·lapse circulatori

Les bones previsions que hi havia d’ocupació per a aquest pont de la Puríssima s’han complert amb escreix. El gran volum de visitants es va veure reflectit en les imatges de les avingudes centrals plenes de gom a gom i les abundants retencions a tot el país. El calendari dels festius espanyols sens dubte hi ha ajudat. Dilluns (Constitució espanyola) i ahir eren festius, fet que va propiciar que molts ciutadans del país veí aprofitessin per pujar al Principat en el que es considera el tret de sortida de la temporada d’hivern. A més, s’han ajuntat, molt probablement, les ganes de la població de sortir de casa malgrat la delicada situació sanitària que s’està tornant a viure arreu. L’èxit d’afluència del pont no ha transcorregut, però, sense queixes. L’alt nombre de turistes es va traduir, especialment dilluns, en un caos de circulació que va generar llargues cues especialment des d’Encamp fins al centre, però també en diversos punts de tota la xarxa viària del país. El col·lapse, com és lògic, va afectar també el transport públic, que, tot i doblar el servei, no va poder fer front a la demanda. La imatge no és nova i és que quan el notable nombre de vehicles estrangers que entren al Principat s’ajunta amb els problemes de trànsit interns habituals en un dia laborable per als residents del país és inevitable el col·lapse. Si a més s’hi suma la dificultat per trobar lloc per a l'aparcament, les cues són interminables. Està clar que Andorra és un país turístic i que el fet que tants visitants hagin triat el país com a destí aquest pont és una bona notícia. Cal acompanyar aquesta decisió, però, d’una bona sensació durant l'estada i això implica la mobilitat, no només per als de fora, sinó també per a la gent del país. Mobilitat va recomanar dies abans a la població que evités agafar el cotxe, que utilitzés el transport públic i que, en cas de ser possible, s’obtés pel teletreball. A la vista del resultat és evident que, tot i la lògica de les recomanacions, no van calar ni en els ciutadans ni en les empreses. Cal, sens dubte, incidir en el que es recomanava i buscar solucions.