Editorial
Reforma de la salut
La lluita contra la covid-19 ha de ser compatible amb els treballs de reforma del sistema de salut, en què el Govern tripartit i el PS parteixen de la seva anàlisi però han demostrat la predisposició a treballar per acostar posicions
La gestió de la pandèmia del coronavirus ha xuclat una quantitat ingent de recursos econòmics i humans al llarg dels darrers vint mesos. Les administracions, especialment el ministeri de Salut, han hagut de ballar al ritme de les onades de contagis, que han capgirat programes i fulls de ruta. La covid-19 és un virus que amenaça de cronificar-se i, per tant, s’ha d’incorporar com una constant en l’acció de Govern. L’executiu, no obstant això, ha de tenir capacitat per continuar treballant en projectes estratègics per evitar-ne l’aturada: la reforma del sistema de salut ha de figurar entre aquests eixos principals. El mateix executiu i els grups parlamentaris han assenyalat la transcendència d’aquest dossier treballant-lo en el marc d’un pacte d’Estat. La pandèmia ha centrat els esforços del ministeri de Salut, que ha viscut dos anys amb una pressió extraordinària per una crisi de salut pública amb afectació en tots els àmbits. El focus en la covid-19 s’ha de compatibilitzar amb el fet d’avançar en la definició del futur del model de salut. La necessitat de disposar d’un sistema públic correctament dimensionat que sumi els professionals liberals ha quedat plenament demostrada al llarg de la crisi. La robustesa de la xarxa i els recursos destinats al cribratge van permetre evitar la saturació de l’UCI en els moments àlgids del 2021. El sistema de salut compta bàsicament amb un triple finançament: el particular i les assegurances privades, la CASS i el Govern, que via transferències en cobreix el dèficit anual. Les noves necessitats en matèria de salut per la cronificació de malalties i la major esperança de vida, els nous tractaments i millores tecnològiques o els recursos destinats a la prevenció exigeixen una revisió però sense incrementar un desequilibri financer que cada cop pesa més en els pressupostos de l’Estat. Definir quin model sanitari volem, quins recursos hi destinem i en quines àrees hem de posar èmfasi és feina de tècnics i, sobretot, de polítics, perquè en últim terme tot dependrà de la priorització de polítiques.