Editorial
Universitats a distància
Quin és l’impacte de les universitats que s’han instal·lat a Andorra? L’escàs soroll mediàtic pel tancament de la UOLS evidencia el poc interès que comporta acollir centres concebuts per expedir des d’Andorra títols a distància
El tancament d’un centre educatiu no és mai una bona notícia. El Consell va haver ahir de revocar l’autorització administrativa de la Universitat Oberta La Salle (UOLS). I ho va fer amb l’aprovació d’una llei específica, via que també va haver d’emprar per autoritzar-ne l’obertura. La clausura ha estat a demanda de la mateixa universitat, que en els nou cursos d’existència només ha lliurat 79 títols d’ensenyament superior, un clar senyal de la dificultat per mantenir a Andorra el centre associat d’una institució amb presència en un centenar de països. El ministeri d’Educació ha rebut garanties que la mateixa UOLS havia buscat alternatives acadèmiques en altres universitats per a tots els seus alumnes, sense cap dubte l’aspecte més sensible del tancament. Des del punt de vista econòmic, l’afectació per la liquidació és mínima, com mínima ha estat l’activitat econòmica generada. L’educació és un dels sectors en què les autoritats andorranes han posat més expectatives amb vista al desenvolupament de noves activitats alternatives als negocis tradicionals. La UOLS és el segon centre d’ensenyament superior que plega després del fiasco de la Universitat de les Valls. En els darrers anys se n’han instal·lat tres més: les universitats Europea, Carlemany i Humànium, fet que demostra l’interès que Andorra suscita. Ara bé, la instal·lació de centres que aposten per la formació telemàtica a distància té un escàs impacte en l’economia i no ens apropa a l’objectiu d’esdevenir un centre universitari i d’atracció de talent. Andorra ha de defugir d’un model d’expedició de títols a distància. Els projectes que no disposin d’una part important de la formació de caràcter presencial, tant per a estudiants del país com per als que vinguin de fora, no poden ser considerats estratègics pel Govern, especialment pels riscos reputacionals que poden arribar a comportar i perquè tenen escàs impacte econòmic, no generen sinergies amb la universitat pública ni amb el món de l’empresa i, en definitiva, no enriqueixen l’oferta educativa.