Editorial
Neguits al marge de la covid
El 70% de la població expressa entre les primeres preocupacions el preu de l’habitatge o els salaris. La carestia de la vida s’ha convertit en el principal neguit de la darrera onada de l’any de l’Observatori semestral del CRES
L’Observatori del Centre de Recerca Sociològica de l’Andorra Recerca+Innovació (ARI) aïlla en l’onada d’aquest semestre la variable de la pandèmia. L’enquesta es va realitzar entre el 8 i el 25 d’octubre, quan la incidència del coronavirus, que ens ha condicionat la vida en els darrers vint mesos, era molt inferior. Només així s’explica que només un 0,9% dels enquestats van situar la covid-19 com la primera de les seves preocupacions, un percentatge que segur que seria molt diferent de realitzar-se les entrevistes avui. També tindria de ben segur més pes el neguit per la situació econòmica, ateses les incerteses amb el repunt dels casos i les restriccions en molts països. Per tant, la llista que s’elabora amb les preguntes als ciutadans sobre els aspectes a millorar inclou aquesta vegada qüestions més estructurals i de fons després de tres onades marcades per la pandèmia. I si un problema destaca entre tots els altres és la carestia. Si el preu de l’habitatge lidera el rànquing (47% dels ciutadans el destaquen com un dels tres aspectes a millorar) amb un increment de tretze punts respecte d’ara fa sis mesos, també ocupen llocs preeminents els salaris o el nivell de vida car i, complementàriament, les polítiques socials, prestacions i pensions. Les dades no sorprenen, són aspectes que ja figuren en l’agenda pública, però permeten posar el focus en allò que realment preocupa la ciutadania i en els canvis experimentats durant la pandèmia. I en aquesta mateixa línia se situa la mobilitat, que genera més neguit quan la situació econòmica es recupera i, per tant, creix la població, el volum de desplaçament, el trànsit de vehicles i , per tant, les cues. Com a títol de reflexió final, només apuntar que cada cop els esdeveniments van a més velocitat. Si en una setmana poden canviar moltes coses encara més en dos mesos, el temps que ha transcorregut entre la finalització del treball de camp de l’Observatori i la presentació. Si l’ARI pretén una foto menys distorsionada en el moment de fer-lo públic s’haurà d’arremangar per reduir els terminis.