Editorial
Temporers en pandèmia
La sisena onada de coronavirus, unida a l’arribada de la variant òmicron del virus, també afecta els treballadors temporers, molts dels quals opten per no confinar-se, fet que també afecta altres assalariats i les empreses
Les condicions de vida dels treballadors temporers s’han anat degradant any rere any. I la pandèmia de coronavirus i les seves conseqüències encara les han agreujat més. A les dificultats de trobar un habitatge de lloguer s’afegeixen les condicions econòmiques que se li exigeix a qui té la sort d’aconseguir un pis on estar-se els mesos que estarà treballant a Andorra abans de retornar al seu país d’origen. Preus de lloguers prohibitius que obliguen els temporers no només a compartir pisos sinó també a compartir habitacions. En plena sisena onada de la pandèmia de coronavirus i amb la variant òmicron fent estralls entre la població, molts temporers es troben en una situació de precarietat davant la malaltia, ja que les seves condicions de vida i laborals els posen en primera línia de perill de contagi. El fet de viure molts temporers en un mateix habitatge facilita la infecció de tots si és que un es contagia de la Covid-19 i aquí s’inicia un cercle viciós que afecta altres treballadors i les empreses que els donen feina. Molts temporers necessiten els diners que guanyen a Andorra a l’hivern per sobreviure la resta de l’any i no es poden permetre no treballar, ja que en molts casos no fer-ho representa no cobrar en no tenir dret a rebre la prestació per la baixa laboral en no haver cotitzat prou temps. El fet de no agafar la baixa i seguir treballant infectats –una de les característiques de la nova variant és que per a la majoria els símptomes són lleus o inexistents– fa que puguin contagiar altres treballadors amb qui comparteixen espai. Treballadors que sí que tenen dret a cobrar estant de baixa i que, en conseqüència, estan provocant que algunes empreses ja estiguin patint la manca d’efectius. La situació de precarietat d’alguns treballadors temporers relacionada amb les seves condicions de vida, sobretot d’accés a l’habitatge, ja era inadmissible abans de la pandèmia, però encara és més preocupant i indignant quan està en joc la seva salut i la de la resta de la ciutadania per la impossibilitat de poder complir les mesures sanitàries.