Editorial
Museus que no interessen
El turisme cultural no existeix. Els museus, amb comptades excepcions, es dessagnen i demanen a crits un replantejament. L’Espai Columba, una de les joies de la corona, no va arribar l’any passat als 450 visitants mensuals
El Llibre blanc de la Cultura destaca entre les fortaleses en l’àmbit de patrimoni cultural i natural que l’oferta museística “és àmplia, rica i diversa, i conté elements de referència nacional”. Aquest treball, que ha de servir de base per a la política cultural de la pròxima dècada, s’oblida de mencionar, però, un dels aspectes fonamentals: l’escàs interès que desperta entre els ciutadans i els turistes. El ministeri va fer públic ahir el balanç dels equipaments culturals del 2021. Entre els 27 museus i monuments públics i privats tot just es va aconseguir superar els 110.000 visitants. El context de pandèmia permet contextualitzar els resultats, però tot i que l’exercici passat es van produir encara restriccions, no permeten explicar com ens trobem a un 50% dels resultats assolits el 2019. Tan sols vuit equipaments van aconseguir superar la barrera dels 5.000 visitants i van sumar més públic que les altres dinou instal·lacions plegades. De ben segur que hi ha molts elements a valorar, com el pes que en els anys prepandèmics tenia el turisme dels turoperadors, pràcticament inexistent el 2020 i 2021, però aquest fet només posa en relleu la incapacitat d’articular una oferta cultural atractiva –més enllà d’iniciatives potents com ara el Museu Thyssen– al marge dels circuits establerts. La crisi museística no és tant un problema de recursos –disposar de vint-i-set instal·lacions obertes totalment o parcial al llarg de l’any comporta una despesa important–, sinó de model. La política cultural no es pot mesurar pel compte de resultats a final d’any, sinó per l’impacte sobre les persones i, d’acord amb aquest criteri, s’estan malbaratant diners que amb una racionalització podrien servir, entre d’altres coses, per introduir el discurs audiovisual a les instal·lacions o promocionar-les adequadament. El debat de perfil baix però permanent sobre la necessitat/conveniència d’un museu nacional s’ha de plantejar globalment amb valentia perquè potser en lloc de tants museus ens en calen menys però més atractius.