Editorial
Andorra i els Jocs d'hivern
Els Pirineus aspiren a acollir els Jocs d’hivern el 2030. El Govern d’Andorra ha manifestat l’interès a sumar-se al projecte espanyol, promogut des de l’Aragó i Catalunya i sobre el qual encara pesen molts interrogants polítics
El projecte Pirineus-Barcelona-Saragossa per organitzar el 2030 els Jocs Olímpics d’hivern va ser un dels punts destacats de la sessió de control al Govern d’ahir al Consell General. A pregunta del grup parlamentari socialdemòcrata la ministra Sílvia Riva va manifestar la voluntat del Govern de participar en aquesta candidatura, predisposició manifestada reiteradament en les trobades bilaterals mantingudes amb les autoritats espanyoles. A priori l’interès andorrà a participar en un dels grans esdeveniments esportius mundials ha de ser màxim, com també ho hauria de ser el dels promotors per sumar el Principat, que gaudeix d’una àmplia experiència i excel·lent reputació en l’organització de proves del més alt nivell d’esquí alpí, esquí de muntanya o surf de neu, i que legitima el caràcter pirinenc del projecte. Els impulsors tenen un dossier complex en unir els interessos de tres administracions generals –el governs espanyol, aragonès i català– i múltiples municipis. S’hi han de sumar les discrepàncies polítiques, especialment a Catalunya amb l’oposició radical de la CUP i les reticències dels Comuns i d’un sector d’ERC. En aquests moments, quan els esforços se centren a tancar les posicions en el si de la comissió tècnica, el debat sobre la possible inclusió d’Andorra està en una fase incipient. El PS va donar ahir a través del seu president suport a una eventual participació, però més enllà de l’interès genèric els detalls són fonamentals. En primer lloc, perquè es tracta d’una competició en declivi amb interès i impacte mediàtic decreixent. I després, perquè com ja es va veure durant la dècada dels noranta amb la candidatura de Jaca hi pot haver interès per col·locar-nos com a subseu de disciplines menors amb costosos equipaments i sense cap lligam amb la tradició esportiva del país. Andorra ha d’estendre la mà a la candidatura, però no per tenir-hi un paper merament simbòlic o marginal, sinó per aportar el seu coneixement i gaudir de la capacitat transformadora i ressò dels Jocs Olímpics d’hivern