Una taxa de moment ineficaç

Són comptats els propietaris que han inscrit un habitatge buit i que pagaran el que els pertoca, una quantia que varia en funció dels metres quadrats de superfície útil de l’immoble. El Govern havia donat de termini fins al passat 31 de desembre per fer aquesta declaració voluntària i a partir d’ara s’iniciarà la fase coercitiva, amb inspeccions de l’Agència Tributària i recàrrecs i obertura d’expedients sancionadors als qui hagin incomplert amb l’obligatorietat d’informar d’un immoble en desús i que no poden acollir-se a les diferents exempcions que recull la normativa. És de preveure que aquesta nova fase faci créixer els resultats. Apel·lar a la voluntarietat en segons quins casos ja s’ha comprovat que pot acabar tenint una resposta tan insuficient com l’obtinguda. Però a més les inspeccions haurien d’ajudar a obtenir una xifra més aproximada dels habitatges buits que hi ha al país. Cinc mil és una xifra cridanera, però s’ha de veure si és realista tenint en compte que hi ha un seguit d’exempcions que acoten el terme habitatge buit i que no es coneix quants dels immobles podrien acollir-s’hi. Exempcions com ara les segones o terceres residències, que el pis siguin el domicili fiscal o social de l’obligat tributari, que estigui relacionat amb una activitat econòmica o que estigui en procés de venda en una immobiliària. La qüestió és que el gran objectiu no hauria de ser recaptatori sinó aconseguir que aquests pisos buits afloressin al mercat per contribuir a resoldre la mancança evident d’habitatge i els preus elevats de la poca oferta existent, que són un clar desincentivador per captar la mà d’obra forana que es necessita. Per ara, no s’ha aconseguit ni una cosa ni l’altra perquè la falta de pisos segueix sent una situació incontestable. Els propers mesos diran si es pot fer una fotografia més real d’aquest volum de pisos buits. Entretant, la pròrroga automàtica dels contractes per un any més (a excepció d’aquells que ja caducaven el 2019) és la mesura que està contenint el preu de l’habitatge però cal, sens dubte, més oferta.