El comiat d'un senyor

Ibon Navarro, cessat com a entrenador del MoraBanc diumenge, deixa molts amics a Andorra. Aquest tècnic vitorià, que en poques setmanes ja es defensava amb el català, no tan sols ha aportat professionalitat, coneixements i treball, sinó que també ha deixat la seva petjada humana valorada per tots els que l’han tractat al llarg d’aquests quasi quatre anys. Malgrat les interinitats d’una professió que comporta canvis continus de ciutat i país, Navarro havia convertit Andorra en casa seva. El comiat emocionat i elegant d’ahir, amb paraules d’estima i agraïment al personal del club i l’afició, no va contenir ni un sol retret ni cap engruna de polèmica. El romanticisme no té cabuda en l’esport professional, en què els resultats no tan sols marquen la trajectòria esportiva, sinó que poden arribar a condicionar la mateixa pervivència dels clubs. La directiva del MoraBanc, segurament en una de les decisions més complicades que ha hagut d’adoptar, va optar després de la cinquena derrota consecutiva i amb l’equip flirtejant amb les places de descens per rellevar l’entrenador, el fusible habitual quan els clubs tracten d’invertir tendències. Les responsabilitats de l’actual situació, lesions i covid al marge, segurament són compartides, però a aquestes altures de temporada poc marge hi ha més enllà de canviar la direcció de l’equip o alguna peça. Rellevarà Navarro el seu número dos fins diumenge. David Eudal, home de la casa, afrontà el repte més important de la seva carrera, una oportunitat única per entrenar a l’elit però també un gran repte. Mai un andorrà havia entrenat a un nivell tan alt, però hi arriba amb una sòlida experiència a les banquetes i un gran coneixement del club i l’equip. La gent de casa –amb Gorka Aixàs i Francesc Solana al capdavant– ha demostrat estar sobradament preparada per tirar endavant un projecte sòlid en una lliga competitiva com és l’ACB. Aquest concepte ara s’amplia a la parcel·la esportiva, en què David Eudal està preparat per assumir la nova responsabilitat.