Editorial
Ciberseguretat prioritària
Els atacs contra els youtubers han evidenciat que estem al mapa de la delinqüència que opera a la xarxa. La digitalització de la societat i l’economia converteix en crítica qualsevol incidència derivada de la ciberseguretat
Andorra ha patit les darreres jornades els estralls dels atacs dels cibercriminals. Tenien com a objectiu els youtubers espanyols, però tot i anar dirigides contra IP específiques han acabat afectant la xarxa general. Els atacs de denegació distribuïda de servei, coneguts per les sigles angleses DDoS, busquen desbordar la capacitat d’un usuari o una empresa enviant-hi gran quantitat de brossa. El hacker o l’organització és capaç de mobilitzar milers d’ordinadors, molts dels quals de particulars que desconeixen que tenen una màquina zombi. Per a una persona iniciada en aquest món contractar a través d’internet potència de foc a través del lloguer de computadores és relativament senzill. No és la primera vegada que Andorra és objecte d’una ofensiva per part de delinqüents hackers. El 2016 els servidors de diverses empreses van patir una onada d’atacs a càrrec d’un grup criminal txetxè que exigia un rescat per posar-hi fi. Tot i que en aquell moment la xarxa ja va patir-ne les conseqüències, el volum total va ser cent cops inferior al d’aquesta vegada. La millora de la connectivitat amb els països veïns per la diversificació d’operadors i l’ampliació de l’ample de banda i les proteccions instal·lades a la xarxa han aconseguit mitigar-los, però tot i així han acabat afectant la navegació, també des del mòbil. La presència de figures de rellevància internacional converteix Andorra en un punt llaminer per als ciberdelinqüents sigui quina sigui la voluntat: la publicitat, el lucre, desacreditar un competidor o l’activisme. Govern és conscient de la transcendència de la ciberseguretat tant per protegir l’activitat com per atreure negoci digital, sensibilitat que ha derivat en l’impuls d’un nou marc legal i la creació d’una agència especialitzada. L’estratègia nacional no tan sols passa per destinar recursos humans i econòmics a la protecció de la xarxa, també per delimitar clarament si davant d’atacs de molta envergadura té sentit protegir un particular posant en perill la totalitat del servei o la infraestructura.